Opinió

Tribuna

Comuns

Hauré de fer un referèndum per decidir què voto

Diàleg legal i pac­tat, com era d'espe­rar.

–Per­doni, crec que ha d'estar d'acord amb mi.

–En què?, goso pre­gun­tar.

–En tot. Volem un referèndum. Quedà clar? Però ha de ser pac­tat amb Espa­nya i legal a Espa­nya. No el vol vostè?

–Cer­ta­ment.

–Doncs ja està. Estem d'acord.

–Bé, però encara no m'ha dit com pac­tarà aquest referèndum que diu que vol.

–Això, amic meu, no és feina nos­tra. És feina dels que manen. Ells han de nego­ciar, pac­tar, tren­car-se les banyes, aguan­tar els embats de la justícia, el que cal­gui. Ells. Quan ho tin­guin a punt, ja ho saben, nosal­tres hi estem a favor.

–I vota­ran que sí?

–Ja en par­la­rem. Pensi que nosal­tres tenim les coses clares i tant ens val el sí com el no, perquè no sabem la pre­gunta. Que no ho ha lle­git? Volem una república cata­lana dins una monar­quia espa­nyola. Si el referèndum legal i pac­tat pre­gunta si volem això, vota­rem que sí. Si es plan­teja una altra cosa, ja ho veu­rem. Hi pen­sa­rem.

Abans de con­ti­nuar rumio una bona estona. Se m'acut que pot­ser jo no dema­na­ria exac­ta­ment el mateix. Si és que es pot triar, jo pro­po­sa­ria una monar­quia cata­lana dins una república espa­nyola. Em sem­bla més pres­tigiós. De fet, podríem dema­nar un comte rei, que enllaçaria amb la nos­tra història. No he dit res –ho juro– però el meu inter­lo­cu­tor deu lle­gir-me el pen­sa­ment perquè diu:

–Ep! Caldrà pen­sar-hi molt. I par­lar amb els nos­tres ger­mans d'Aragó i de València, no fos cas que s'enfa­des­sin. Ells també tenien el mateix comte rei... No sé si anem bé... Miri, ja que repassa la història, recor­dem que Cata­lu­nya era el Prin­ci­pat. Pot­ser seria bo pro­po­sar un prin­ci­pat català dins de la república espa­nyola...

Callo i m'adono que estem pixant fora de test.

–Tor­nem-hi. A veure, Europa, la Unió Euro­pea, a la qual per­ta­nyem i de la qual no volem sor­tir, és un regne o una república? O n'hem de dir un imperi?

aRA és ell el que no em sap res­pon­dre. I és que el pro­blema resulta com­pli­cat. És com un joc de nines rus­ses. La Unió, que té a dins una república, que té a dins un prin­ci­pat...

–O a l'inrevés.

–D'acord.

–Per cert, vostès són un par­tit o una fede­ració de par­tits?

–Si li he de dir la veri­tat encara no ho sabem. Però hi anem tre­ba­llant. Alguns ens diuen el par­tit de la Colau, però estan en un error. Nosal­tres...

–Deixi-ho córrer. Que ens farem un altre embo­lic.

Tor­nem al referèndum.

–Què faran vostès si es con­voca sense haver-lo pogut pac­tar?

–La veri­tat és que no pre­ve­iem aquesta situ­ació. I no ho dubti, anem a la república dins la monar­quia. Vostè què votarà?

Me'n surto dient que hauré de fer un referèndum per deci­dir què voto. Pac­tat amb mi mateix, natu­ral­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.