El cas Bonvehí

Era José María Aznar, aquell president espanyol que enfonsa l'audiència del programa de Bertín Osborne, qui aventurava que abans es trencaria la unitat de Catalunya que la d'Espanya. En diversos moments de la legislatura s'assenyalava amb el dit la CUP per alertar que caldria acabar donant la raó a Aznar, però tot allò es va superar, amb un president que es diu Carles Puigdemont i amb un nou projecte de pressupost que es va aprovar feliçment.

A pocs metres del final del procés, és la desconfiança mútua entre el PDeCAT i Esquerra el que acosta el procés al vaticini aznarista. Però un cop més la reacció de les parts, mirant d'aïllar l'escàndol de l'enregistrament de David Bonvehí per salvaguardar el govern, de moment, desmenteix l'expresident popular. Vilaweb recollia fa uns dies 40 ocasions en què s'ha declarat mort el procés. Doncs bé, l'àudio i la posterior filtració tampoc no el farà descarrilar, però sí que mostra com emergeix a la llum pública la desconfiança entre els exconvergents i els republicans, una desconfiança com a mínim igual que la que existeix entre la CUP i Junts pel Sí. Cap novetat. No han deixat mai de mirar-se de reüll.

El cas Bonvehí situa la política catalana en un clima preelectoral, mentre els partits impulsors del procés afirmen que estan pendents només del referèndum. Però és que després del referèndum vindran unes eleccions i l'artefacte de Junts pel Sí és a hores d'ara lluny de reeditar-se. Més enllà de l'error de Bonvehí de plantejar la possibilitat de presentar-hi un candidat autonomista, fet que mina el substrat independentista que havia posat Convergència en la seva conversió en PDeCAT, portar el cas a la fiscalia pot ser, doncs, una manera d'acumular munició per quan sigui el moment de llançar-la. Ara bé, posar-ho en mans de l'arquitectura repressora de l'Estat no és la millor idea. O és que algú encara confia en la fiscalia espanyola autonomista?