Les comestibles

Avui us comentaré tres places de Girona que tenen nom de fruit comestible. Les tres places tenen unes característiques que obliguen a parlar d'elles, per curiositat o per ubicació. Totes tres són places de característiques ben diferents. La primera és la batejada com la plaça més petita d'Europa o potser del món, la plaça dels Raïms. És un espai tancat al qual s'arriba a través d'un passatge que ve del carrer de la Cort Reial just al costat de la que havia estat la papereria de Can Jordà. Enfront de l'entrada del passatge tenim les voltes d'en Rosés. Aquesta placeta és tan minúscula i envoltada d'edificis que a penes hi toca el sol. Al seu interior unes arcades tenen diverses sortides en desús i sols un banc de fusta amb una planta mig seca són els minúsculs signes de la presència humana. De tant en tant una persona surt de l'escala d'un també petit portal. Al fons queden signes d'haver estat un abocador de deixalles. Una nota recorda la prohibició. Aquesta plaça no té més de catorze metres quadrats i no es recorda la relació existent entre el nom i els possibles usos. Sembla, s'ha escrit, que fa vuit-cents anys de no res, en aquesta placeta hi havia un petit mercat de raïm. Sobre el pas que dona a la Cort Reial i a uns sis metres d'altura, un ull gegant de pedra observa amb atenció la vitalitat del carrer i de les voltes que contenen diversos serveis com la seu del centre cívic del Barri Vell.

Si seguim en direcció a la plaça de les Olles, sortint de la placeta a la dreta, trobarem la plaça de les Castanyes. Segons Enric Mirambell, cronista de la ciutat, no hi ha referències en el nomenclàtor del 1877 sobre l'origen del nom. Sembla que, que per la proximitat al carrer de les Peixateries Velles, en aquesta plaça s'hi celebrava el mercat del peix. Per mi és una plaça bonica, quadrada i empedrada que representa un interior típic del barri vell. Entre el carrer dels Mercaders, el de les Ferreries Velles, el Minali i el de les Peixateries Velles, la plaça forma un cert oasi de tranquil·litat a mig camí entre l'intens trànsit humà de la Rambla i el relaxant del carrer de la Neu. La farmàcia Plana, d'arquitectura noucentista, una agència de viatges, un restaurant, unes botigues de roba, una de ganxet i el sol que al pic de migdia entra per les escletxes que deixen els habitatges, són els referents d'aquest curiós indret.

Al nord del Barri Vell i a tocar de la plaça dels Apòstols, es troba la plaça dels Lledoners. Els lledons són uns fruits dolços i menuts d'un arbre que no existeix en aquesta plaça. En lloc dels lledoners, contràriament al que hi pensaríem trobar, hi ha til·lers. Hom se sorprèn pel que es troba però malauradament el darrer lledoner va ser substituït el 2007 amb motiu d'unes tales dels lledoners antics i malmesos per uns altres de nous i més resistents. Però deixant clara la contradictòria relació dels arbres amb el nom de la plaça, la proximitat de la catedral, el Palau Episcopal, seu actual del Museu d'Art, li han fet perdre protagonisme. D'estil gòtic, un mur de pedra amb tres fonts que no ragen donen una imatge empobrida de l'entorn. Dos escuts a banda i banda amb les imatges d'un paó i una inscripció en referència al clergat de la seu, assenyalen els impulsors de la seva construcció el 1450. Diverses inscripcions en escuts i relleus a la pedra del mur en donen fe. Darrere s'hi amaga silenciosament el convent de les monges de Sant Josep i al davant, la Sopa, un edifici on hi ha el centre social de l'Ajuntament de Girona. Arquitectònicament, per ubicació i per coherència, a la plaça li convindria una remodelació general.

Tres places que cal visitar en un itinerari que començaria a la plaça de les Castanyes, seguiria per la dels Raïms i acabaria per la dels Lledoners tot passant per la del Correu Vell just a l'inici del carrer de la Força, que pujant pel carrer del Doctor Oliva i Prat i pel carrer de la Claveria ens portaria a la dels Lledoners. Un itinerari de places, les comestibles, malgrat que tinguin un nom contradictori i curiós que no fa honor al seu nom. Aquesta primavera és idònia per passejar-hi.