Yvette Barbaza, el llibre

Podem imaginar-nos Yvette Barbaza descobrint aquest litoral amb la sorpresa feliç de l'explorador que s'endinsava en terra ignota; és sorprenent la tenacitat invicta d'aquella dona de figura enganyadorament fràgil que, vivint a França i en intermitents estades a Catalunya, va acumular, analitzar i integrar en el termini de quatre o cinc anys tanta i tan complexa informació.

Fos com fos així va ser, i de fa anys, el nostre litoral és el protagonista d'una obra molt valuosa del que es coneix com a Geografia Regional que potser podríem dir-ne geografia amb història i per tant narrable. Essent un treball acadèmic, aquest llibre té quelcom d'un relat-novel·la; per això, i per la gentilesa narradora de la geògrafa, una obra tan extensa és d'una lectura golosa que pren i captiva l'afortunat lector. El paisatge... ve a ser la summa geogràfica d'aquest.

L'estructura de l'obra és molt potent, muntada en tres llibres –primer, segon, tercer– que sumats fan més de mil planes. El títol del llibre primer és El medi i els homes: organitzat en dues parts, s'hi estudien, primer, els factors físics del territori terrestre i marítim –el clima, els recursos naturals, els sòls i les seves classes, l'aigua, la vegetació, el mar i les seves coses– i a la part II, Els homes. Ja al primer epígraf, El nombre dels homes, el llibre submergeix el lector en registres parroquials, fogatges dels temps medievals, cadastres i censos moderns fins als anys cinquanta del XX, inclosa la primera onada immigratòria. Són nombrosos els quadres estadístics, les gràfiques, les piràmides d'edat, creixements i decreixements de població, natalitats, mortalitats, fecunditats al llarg dels temps.

L'elaboració del paisatge humà i dels gèneres de vida és el títol del llibre II, entrant ja en el moll de l'os de l'obra. S'hi analitzen els moviments històrics dels grups humans, llurs formes de vida, les interrelacions entre ells i els pòsits que cada un, en el seu decaure, deixà als que nouvingueren, de manera que sedimentacions successives varen ser cocreadores d'un paisatge i configuradores de gèneres de vida. Des de notícies dels anònims prehistòrics, la lectura transcorre per indigetes d'Ullastret, grecs i romans de Rodes i Empúries, decadents temps visigòtics (s. III al VIII), la valorada aportació de l'islam, entrant ja en L'enriquiment del paisatge humà en l'àmbit del Principat: l'expansió a la Mediterrània, el cabotatge i la navegació d'altura, el Consolat de Mar, els ports, la pesca al litoral –la peculiaritat de l'art gros del Port de la Selva, la pesca de corall a Begur–, l'ordenació del paisatge agrari, la vinya, la destil·lació d'alcohol, la fil·loxera, el conreu de l'arròs a la desembocadura del Ter. I, ja al XIX, l'aparició de l'artesanat taper localitzat majorment als quatre municipis grans del Baix Empordà (dos d'ells amb port) que, amb la mecanització, no tardà a esdevenir indústria. Va ser una revolució industrial sui generis que propicià, a més d'un creixement econòmic reflectit en la diversificació d'activitats, introduí la dialèctica burgesia-obrers (els amos i els treballadors). L'exportació a Europa: propicià un cosmopolitisme avant la lettre i s'entrà amb peu força propi en una versió de la modernitat.

Ja al llibre tercer –tom II de l'edició en català–, hi apareix el turisme de quan més aviat era prototurisme –Cadaqués, Tossa–: veranejants catalans i colònies d'artistes centreeuropeus, algun anglès, jueus alemanys que venien aquí en una previnguda fuita del socarrim nazi. Tot ho escombrà la guerra pròpia, de la qual, un cop acabada, el país en general es despertà atònit.

Una certa prosperitat s'inicià a Europa –devien ser els primers seixanta– i aparegué el turisme, que va ajudar a revifar el país. El llibre tercer –tom segon de l'edició catalana– porta per epígraf Els gèneres de vida i el paisatge humà pertorbats per la irrupció del turisme i s'hi analitza amb igual meticulositat com es desenvolupà el turisme als primers anys. Un dels apartats finals té per títol El turisme pren possessió de la Costa Brava. Vident –Cassandra, dèiem–, albirà la veloç i àvida substitució que en el termini de pocs anys ha experimentat aquest litoral. Se'n va plànyer sempre, dolçament. Va ser dolgudament feliç aquí, i nosaltres, amb tant com tenim, li devem aquest amor.