Els drets humans, aquí i ara

Ja se sap que si cal cele­brar un dia inter­na­ci­o­nal sobre algun tema és perquè no va bé. Avui és l'ani­ver­sari de l'apro­vació de la Decla­ració Uni­ver­sal del Drets Humans i si les Naci­ons Uni­des ens pro­po­sen cele­brar-ho és per ana­lit­zar crítica­ment la rea­li­tat i actu­a­lit­zar els pro­gra­mes d'actu­ació d' ins­ti­tu­ci­ons, enti­tats i ciu­ta­da­nia.

La Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans no és un docu­ment obli­ga­tori per als estats fir­mants, però va ser­vir com a base per a l'apro­vació del Pacte Inter­na­ci­o­nal de Drets Civils i Polítics i el Pacte Inter­na­ci­o­nal de Drets Econòmics, Soci­als i Cul­tu­rals, que sí que són vin­cu­lants. La mateixa Cons­ti­tució espa­nyola la reco­neix com a una font del dret espa­nyol i s'ha con­ver­tit en un full de ruta impres­cin­di­ble en el Dret Inter­na­ci­o­nal Públic en matèria de drets humans. Però, 61 anys després, podem tenir la temp­tació de pen­sar que en un país com el nos­tre, amb un sis­tema democràtic con­so­li­dat, el com­pli­ment dels drets humans és una qüestió superada. En canvi, tro­bem molts exem­ples en què els drets humans són menys­tin­guts i sub­or­di­nats. Podem recor­dar el cas dels Estats Units, on després dels atacs de l'11-S es van apro­var lleis que reta­lla­ven les lli­ber­tats argu­men­tant que era neces­sari per garan­tir la segu­re­tat.

El repte d'avui és pren­dre consciència col·lec­ti­va­ment que cal cons­truir un sis­tema democràtic glo­bal, que doni segu­re­tat des del res­pecte més abso­lut dels drets humans, i que aquesta segu­re­tat només l'acon­se­gui­rem abor­dant els ris­cos més pro­funds: la pobresa al món, les con­seqüències del canvi climàtic, la manca de democràcia a molts països del món, la desi­gual­tat d'opor­tu­ni­tats, la ine­qui­tat de gènere, la manca d'accés a l'edu­cació per a molts, el fla­gell de la guerra, etcètera. I molt espe­ci­al­ment en relació als drets econòmics, soci­als i cul­tu­rals, no podem adme­tre que la crisi econòmica que avui ha sotra­gue­jat el món sen­cer, i que afecta espe­ci­al­ment els països de l'ano­me­nat ter­cer món i les clas­ses popu­lars del món ric, suposi un retrocés en els drets de totes les per­so­nes. El dret al tre­ball, a la segu­re­tat social, a l'oci, a l'edu­cació i a la cul­tura, tots ells reco­ne­guts a la Decla­ració Uni­ver­sal, implica arbi­trar polítiques con­cre­tes que garan­tei­xin l'exer­cici d'aquests drets, molt espe­ci­al­ment adreçades a aquells sec­tors que no sola­ment no han pro­vo­cat la crisi econòmica i de sis­tema actual, sinó que en són els seus prin­ci­pals afec­tats.