Copenhaguen, capital del món

Els principals dirigents dels 192 països més industrialitzats estan reunits des de dilluns a Copenhaguen per intentar posar fre al descontrol de les emissions de gasos d'efecte hivernada. Es pretén que els territoris més consumidors del món acceptin reduir les emissions de CO2 per evitar el sobreescalfament del planeta i les seves dramàtiques conseqüències. L'objectiu és ambiciós i pel que ens hi juguem tots plegats cal esperar dels màxims mandataris mundials que siguin capaços d'arribar a uns acords que permetin mirar al futur amb una certa esperança, tot i els precedents del Protocol de Kyoto, també ple de bones voluntats i que ha estat incomplert per molts països. Avui almenys hi ha una coincidència clara: ja no s'està parlant de Nord i Sud, o d'estats rics i estats pobres. El previsible creixement del nivell dels oceans alterarà el món sencer i un bon resultat de la cimera que se celebra a la capital de Dinamarca és fonamental, perquè el canvi climàtic afecta a tothom i, segurament, és un dels pitjors perills a mitjà termini amb els quals s'enfronta la humanitat. Com sempre, el problema vindrà dels països rics que prometen una cosa i n'acaben fent una altra. I en primer lloc hi ha les dues actuals grans potencies mundials: els Estats Units i la Xina, que són els principals contaminadors del planeta i que han adquirit uns compromisos que no està gens clar si compliran. Hi ha una gran confiança que l'anunciada presència de Barack Obama sigui un bon auguri perquè la cimera es tanqui amb èxit, però s'ha de tenir present que molts dels objectius que es va marcar durant la seva campanya electoral estan condicionats per la crua realitat, des de Guantánamo a l'Iraq i, sobretot, l'Afganistan, la nova empantanegada de Nacions Unides i del món que es vol apedaçar a Copenhaguen.