Gourmets

Les enso­pi­des fes­tes dels Goya aca­ben amb una relació de gent del ram que ha mort des de la cele­bració ante­rior. Enguany es van obli­dar de la mata­ro­nina, i exi­li­ada a Xile, Mont­ser­rat Julió, que ho havia estat tot en el món del cinema i del tea­tre. Doncs bé: als actes de la 31a edició del Salón de Gour­mets –que ha tin­gut lloc a Ifema, el Juan Car­los de Madrid–, amb 1.630 expo­si­tors i 93.346 visi­tants pro­fes­si­o­nals, vaig enyo­rar dues per­so­nes: Dolors Boa­das i Pere Tàpias. Ella havia dig­ni­fi­cat l'art de la coc­te­le­ria, quan encara era pos­si­ble pas­se­jar per la Ram­bla de Bar­ce­lona. I al seu entorn, i sense cap decla­ració ofi­cial, s'havia anat estruc­tu­rant un grup de gent amiga que teníem el Boa­das com a referència i punt de tro­bada. Paral·lela­ment, el també advo­cat vila­noví Joan Collell o Pere Tàpias, que mai no va ser admès en el club de la Nova Cançó, era el tor­na­veu dels que volíem viure, sense tanta tris­tesa, en un país segres­tat. Cançons com La tia Maria, El pro­gres­sista o El pas­seig del Carme ens posa­ven com una moto. Quan vàrem saber que havia tin­gut un crac, i que aquell gour­met feliç es veia obli­gat a fer règim dietètic, publica –ell, el padrí del xató i de la cuina de peix– El plaer d'apri­mar-se –ai, Senyor!– i el tor­nem a veure a la tele i a sen­tir-lo en el seu pro­grama de Cata­lu­nya Ràdio, Tapias vari­a­des. Si hi fos­sin, a ella i a ell els hau­ria dit que en aquesta edició de Gour­mets, entre Sant Jordi i la More­neta, el premi més nota­ble ha anat a parar a Fran­cisco de Gre­go­rio, xef del Vir­rey Pala­fox de Burgo de Osma, que ha ela­bo­rat El Mejor Tor­rezno del Mundo de 2017. Com diu Rajoy: “España va bien.”