Tribuna
Sí a tot
Un sí gegant a les noves oportunitats, als pioners, als que s'avancen. Sí als que inventen, als innovadors, als que prenen riscos intel·ligents. Sí als que diuen adéu al mateix de sempre, a l'avorriment, a la repetició. Sí als que pensen en gran, als decidits i als coratjosos. Un sí rotund als valents, als trempats, als que fan que les coses siguin més fàcils i més maques. No ens n'oblidem, diguem sí als que no posen pals a les rodes, als crítics constructius que ho fan millorar tot per art de màgia, perquè saben fer bones diagnosis i aporten solucions. Sí als que generen feina i als que la saben fer amb entusiasme, sí al talent innat i sí als que el cultiven, sí als que viatgen buscant nous reptes i noves hipòtesis. Sí als que emprenen, als que perseveren, als que no es rendeixen mai.
Sí als que curen i als que saben estimar. És clar que sí, sempre i sempre al costat dels que ajuden, dels més humans, dels generosos, dels compromesos, dels que mouen cel i terra per canviar les coses i transformar la societat. I sí, sí als rebels, als inconformistes i a les feministes, perquè sense lluites aniríem a les palpentes. Sí als que se la juguen per la resta. Sí als que viatgen cap a Ítaca, als que persegueixen els seus somnis, als utòpics, als somiatruites, als que no accepten les engrunes. Sí als que tenen respecte per la diferència, perquè sense singularitat tot seria gris. Sí també als que tenen paraula, als que compleixen el que prometen. Sí als que no tenen rancor, als que saben correspondre, als que mai abaixen el cap, perquè tenen dignitat. Sí als que no estan en venda, als que saben aïllar-se del fals pragmatisme i el camí fàcil. Sí als que construeixen ponts, als que enderroquen murs, sí als que saben fer aliances, als que juguen en equip i als que tenen companyonia. Sí als que trenquen barreres, als que combaten l'statu quo i sí, per descomptat, als idealistes.
Un sí com un piano als que estimen la cultura i la poesia, sí als que es dediquen a fer créixer l'esperit, als que tenen talent creatiu, als que pinten i als que escriuen, als que componen i als que fan pel·lis i circ i dansa. Sí, perquè sí, perquè fan un món més interessant, més ric i més culte. Sí als que es formen, als que aprenen idiomes, informàtica i el que faci falta, sí als que surten del confort i millorant ells, fan créixer la societat.
És ben senzill i tan complex alhora... Cal dir sí a l'afirmació. Sense pal·liatius ni matisos, sense dubtes ni temors: sí! Sí a tot. Sí a tot allò que ens fa somriure i ens dona alegria. Sí al que ens fa anar un pas més enllà, perquè poques coses són més plaents que avançar. Sí als que veuen el vas mig ple, als que fan regals, als optimistes, als que mai s'arronsen. Sí a l'esperança. Sí a l'entusiasme. Sí al nostre futur. I sí a tu, que m'omples el cor. I sí a vosaltres, que us estimo tant. Sí a tots, als que sou imprescindibles, als que sabeu fer-ho, perquè tot plegat funcioni millor.