Opinió

Tribuna

Els bascos, a la seva

“El present català els importa un rave

Els bascos cobren per ser espanyols, els catalans paguem per haver de ser espanyols. Aquest és el resum a aquest acord de pressupost que la dreta basca ha aconseguit de la dreta espanyola. Em fa somriure la quantitat de persones de la societat catalana que s'han estirat els cabells, escandalitzats. Si apel·lem a la història ho entendrem una mica més. Cal recordar-ho una i altra vegada, el passat és present i la història ajuda a entendre com es va configurant el dia a dia. Anant de l'avui cap ahir, el suport del PNB vol dir que els bascos cobraran d'Hisenda, pagaran menys de la quota, els tornen diners de fa 10 anys i s'asseguren la inversió ferroviària amb França fins al 2025. Los “chicarrones del Norte” del PNB, s'endollen bé, tindran deduccions en la factura elèctrica de les empreses. I la moral de mantenir un govern corrupte? Els diners tapen boques, pensen els dirigents de la dreta basca. El present català els importa un rave.

La dreta basca ha estat i és la gran oligarquia espanyola. Amb la dita transició democràtica va haver de pactar amb la nascuda a Madrid sota l'escalfor del franquisme. La crisi d'aquests darrers anys els ha permès enfortir-se de nou, via apoderar-se de caixes i bancs, i amb el suport pràctic del PP i el PSOE; i C's, posant-los les catifes.

ETA va matar, el GAL, també, tots, molt i massa, la llarga ombra de crims va confondre la gent, no els interessos de la dreta basca. Jugant amb la bandera i la por, en acabar la dictadura franquista van negociar a favor seu. Recordem que la dreta basca durant la Guerra Civil va ser lleial a la República malgrat seriosos dubtes, però la dreta basca espanyolista afirma encara sense vergonya de forma lleugera que hi va haver més bascos lluitant per Franco que no per la República. El sector republicà va acabar refugiant-se a Catalunya, incloent-hi el govern basc, els lligams afectius i culturals van permetre el refugi de desenes de milers de bascos. Ells, però, van conservar el seu tresor a l'exili i els catalans, quatre dies abans del gran èxode cap a França, van ser obligats a lliurar, manu militari, els recursos de la Generalitat. Per sempre més, centenars de milers d'exiliats catalans sense cap suport econòmic ferm i fiable. Abans, amb el final de la tercera guerra Carlina, espanyols i bascos pactaren els manteniment del furs i les prebendes econòmiques provinents de la llunyania dels temps.

El tema no és ser basc o no, ser català o no, sinó la coincidència d'interessos econòmics. I la dreta espanyola i basca han tingut interessos, quan no coincidents, paral·lels. Per això, entre altres raons, allà i a Madrid el moviment obrer majoritari fou marxista i a Catalunya fou anarcosindicalista. El País Basc no és contrari a Catalunya, en la història els protagonistes i conjuntures canvien, i aquí hi ha molt per investigar, sinó que fins que Catalunya no ha confiat en ella mateixa no ens hem tret la bena dels ulls, això és, veure que com treballadors, pagesos, classes mitjanes empobrides i empresaris, només sent lliures, no ens espoliarà avui el PP, demà el PSOE, amb el beneplàcit trampós de PNB i de vergonya de C's.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.