Joan Pinyol

Era el maig del 2008. El professor Joan Pinyol va anar al quiosc i va comprar un exemplar de la revista Sàpiens. Li va cridar l'atenció el titular de portada, en què es parlava dels morts oblidats i de les fosses de la Guerra Civil. I també el llibre que l'acompanyava, obra de la historiadora Queralt Solé en què, per primera vegada, es publicaven els noms de milers de persones (soldats republicans i franquistes, però també civils) els cossos de les quals van ser desenterrats de les fosses comunes on es trobaven i enterrats al Valle de los Caídos.

El Joan Pinyol va fullejar el llibre per si hi havia algun nom de Capellades, la seva població. La sorpresa que va venir segons després va ser terrible. El nom que hi apareixia era el del seu avi, Joan Colom, un soldat republicà presoner a Lleida que va morir a l'hospital militar d'aquesta ciutat el 5 de març del 1939.

Malgrat els precs de la família, que volia recuperar el cos, Joan Colom va ser enterrat poc després a la fossa comuna del cementiri de la capital del Segrià. Des de llavors, aquest era l'indret on aquells que l'estimaven li anaven a portar flors i a recordar-lo periòdicament. Ningú no els va dir mai que a final dels anys 50 el seu cos va ser extret de la fossa i traslladat de manera clandestina al Valle de los Caídos, on encara avui descansa amb desenes de milers de cossos més, molts dels quals, també de republicans.

Des d'aquell dia de maig, Joan Pinyol no ha parat. Ha fet tot el possible (i impossible) per treure el seu avi del mausoleu franquista. Però sempre ha topat amb el mur de la burocràcia, l'estupidesa i la incomprensió. I ara, que el Valle de los Caídos torna a ser al centre de la polèmica a causa de la iniciativa de treure-hi el cos de Franco, és bo recordar aquesta història. Una història, encara, sense final feliç, que podeu reviure demà al vespre, quan TV3 (felicitats per la iniciativa!) recuperi el documental “Avi et trauré d'aquí”, centrat en la història de Joan Colom i els intents del seu net per fer justícia.