L’oportunitat desaprofitada

Abduïts com estem des de fa cinc anys per la batalla política i mediàtica diària sobre el com (com es pot fer efectiu el dret a l’autodeterminació amb tot un estat en contra), s’ha perdut de vista el fi últim i bàsic de tot plegat: el perquè. Per què i per a què volem la independència. I amb arguments en positiu, si pot ser. D’intents, n’hi ha hagut amb l’excusa del procés constituent (l’últim, que tant de bo triomfi, presentat ahir mateix en format de congrés interdisciplinari): s’han aprovat mocions, partits han engegat campanyes d’idees i entitats s’han fet, desfet i hivernat. Però tant polítics com mitjans en general –i per tant l’opinió pública– hi han parat ben poca atenció, i el contingut que dona sentit a tot ha passat amb més pena que glòria.

Estem perdent una oportunitat colossal per posar el futur a debat. Cert, en gran part per culpa dels qui no accepten ni entrar-hi, però també per desinterès propi. Escòcia va votar que no, però la campanya prèvia va suposar un exercici d’autoanàlisi com cap altre país ha fet al món. A més que ja els servirà per al proper referèndum, ara estan més preparats per afrontar un dels grans reptes: la fi del petroli del mar del Nord, font bàsica d’ingressos. A Catalunya s’han identificat les amenaces potencials? L’envelliment? El canvi climàtic? L’equilibri entre sectors econòmics? I les estratègies per fer-hi front, s’han debatut a fons entre tots?

Calen molts més debats a tots els nivells sobre el futur país. A les institucions, als mitjans, a la universitat, a les entitats... I debats reals, no monòlegs consecutius. El referèndum ofereix l’última oportunitat per convocar-los. I en tot cas que quedin en evidència els qui no hi vulguin anar. Ja s’ho trobaran fet.