Per tant...

Embo­lica que fa fort. Després del cop de puny sobre la taula de l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, per recla­mar –gai­rebé exi­gir– que el nou Tru­eta no marxi de la capi­tal giro­nina, poques com­pli­ci­tats s’han acon­se­guit en aquest sen­tit. Ningú gosa dir de manera clara que pre­fe­reix que el nou com­plex es cons­tru­eixi a Salt, al cos­tat del Santa Cate­rina, però es fan enten­dre per­fec­ta­ment. Un d’ells, el mateix con­se­ller de Salut, que dona allar­gues sobre l’emplaçament del cen­tre però que no fa cap pas i ni tan sols fa cap insi­nu­ació de suport a la pro­posta giro­nina.

Dijous pas­sat, una repre­sen­tació dels met­ges del Tru­eta es va reu­nir amb Marta Madre­nas per par­lar de la qüestió. I les posi­ci­ons van ser les matei­xes: no ofi­ci­a­lit­zar res (no fos cas que quedés clar que algú té una opinió sobre el tema) però donar-ho a enten­dre tot. Els facul­ta­tius diuen que volen un únic gran com­plex sani­tari a la regió. Dit, clar i català, desit­gen que el Tru­eta i el Santa Cate­rina esti­guin junts. No cal ser espe­ci­a­lista en la matèria per tenir clar que el Santa Cate­rina no es mourà de lloc. Per tant... El mateix pre­si­dent del Col·legi de Met­ges, Josep Vila­plana, s’ha mani­fes­tat en aquest sen­tit. “El COMG és par­ti­dari d’un únic cam­pus de salut que uni­fi­qui els ser­veis dels hos­pi­tals Tru­eta i Santa Cate­rina de Salt”, es deia a finals d’abril en una nota de premsa del col·legi. Per tant...

Pocs suports, per ara, per a l’alcal­dessa Madre­nas, que no van més enllà dels sin­di­cats CCOO i Satse –majo­ri­ta­ris al Tru­eta però amb poca repre­sen­tació en el col·lec­tiu de met­ges–, i dels grups muni­ci­pals de la ciu­tat, a excepció de la CUP, que defensa pri­mer deba­tre quin ha de ser el pro­jecte i, a poste­ri­ori, deci­dir l’emplaçament. Se suposa que un punt a favor, gens menys­pre­a­ble, deu ser l’opinió del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, que en la seva etapa com a alcalde de la ciu­tat tenia clar, i ho va defen­sar fer­ma­ment, que Girona havia de con­ti­nuar sent la seu de l’hos­pi­tal de referència de la demar­cació. Per tant...

Per la seva banda, des de Salt s’han fet rei­te­rats ofe­ri­ments perquè l’hos­pi­tal es faci al muni­cipi. Per tant... Però, mal­grat tants per tant, res es mou. I el pit­jor que pot pas­sar és que, per no posar el dit a la ferida, s’opti per la solució més fàcil –i la més nefasta per al ter­ri­tori i per als usu­a­ris–, que és dei­xar pas­sar un man­dat més i, en el pro­per, algú ja pro­veirà (o deci­dirà).