Gràcies per tant!

“No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món.”

“Cantarem la vida, cantarem la nostra vida, de poble que no vol morir.”

“D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent, cante les esperances i plore la poca fe.”

“He vingut ací perquè crec que puc dir-vos, en la meua maltractada llengua, paraules i fets que encara ens agermanen.”

“En l’únic camí nostre –font i mar, terra i arbre–, l’únic camí cert, el difícil camí de l’amor, on som junts tu i jo.”

“No, jo no ho he vist ni vull veure-ho mai, ni a l’any 70, ni a l’any 40, ni a cap any dels anys.”

“Tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig.”

“De vegades la pau tanca les boques i lliga les mans, només et deixa les cames per fugir. De vegades la pau.”

“Hem sortit al carrer convençuts tantes vegades. Cada cop un poc més donem vida a esperances segles i segles buscades. No ens ve de la terra i també de la terra.”

“Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.”

“Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por.”

“Quan creus que ja s’acaba torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts.”

“Tu viatges molt poc, jo viatge bastant, aquell del poble no surt; ha, ha, ha, ha: societat de consum.”

“T’adones, company, que hem de sortir al carrer junts, molts, com més millor, si no volem perdre-ho tot, t’adones, amic.”

“Vindrà el teu cos que suaument em poses en el meu cos quan ens sentim ben junts, i floriran millor que mai les roses: a poc a poc ens clourem com un puny.”

“Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me.”

“Jo vinc d’un silenci que la gent romprà, jo vinc d’una lluita que és sorda i constant.”

“L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes.”

Gràcies per tant, Raimon!