Mentiders i dogmàtics

Acabo de rebre el número 175 de Capçalera, la revista del nostre Col·legi de Periodistes, amb aquest títol: Un munt de mentides i una referència a això que anomenen “la postveritat”, potser traduïble com “la barra dels estafadors en nòmina”. La degana, Neus Bonet, ens recorda la dita de Goebbels: “Una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat”, frase que jo havia posat a la coberta de la meva carpeta sobre les bajanades que repeteixen, amb la insistència dogmàtica de qui no ha après ni tan sols a dubtar, personatges com ara Mariano Rajoy o dels opiniatres que analitza el professor Ignacio Sánchez-Cuesta al seu llibre sobre La desfachatez intelectual. Hi pensava fa una setmana llarga, després de l’acte del molt honorable Puigdemont a l’espai municipal de la Cibeles de Madrid. Els que es manifestaven a fora, amb banderes de les d’España, unidad de destino en lo universal, eren clonats dels que, fa ben pocs anys, perpetraven un acte terrorista a Blanquerna el dia de l’estrena, com a delegat, de l’honorable Josep M. Bosch. Els va sortir tan barata la condemna als salvatges d’aquell dia, en contrast amb les penes dels acusats amb la dita llei mordassa, que se saben immunitzats i/o estimats (i/o llogats?) pels que en diuen de tan grosses contra la voluntat d’un poble que gosa voler cometre el crim, en democràcia, d’exercir el dret a votar.

Em sembla oportuna la recomanació de Neus Bonet: “S’acosten lluites en nous escenaris. Us demano que lluitem pel periodisme ben fet. El del nostre codi deontològic. Per la defensa de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa arreu del món on els periodistes encara perden la vida per publicar i explicar allò que algú vol amagar.”