Model de llengua periodístic

El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística. El motiu d’aquest acte no era altre que oferir unes pautes i unes reflexions sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació orals i escrits ebrencs, arran de la publicació de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Al llarg de la Jornada, els cinc ponents (Albert Aragonés, Carles M. Castellà, Mònica Montserrat, Àngela Buj Alfara i Jordi Duran) van presentar un model de llengua als mitjans de comunicació prenent com a referència l’obra normativa i, especialment, la nova gramàtica. S’hi van tractar qüestions com ara la pronúncia “realizar” (realitzar) sense la dental, l’ús en sintaxi de “hi han més de quaranta inscripcions”, la presència del tortosí estàndard o col·loquial en la història de la Televisió de Catalunya, el reconeixement de mots de la varietat tortosina de caràcter supracomarcal com poal, cementeri, afonar, abadejo, arena, roig, brossat, temor, granera..., i l’augment respecte del 2008, moderat, de l’ús de les formes del català occidental en el conjunt dels mitjans de les Terres de l’Ebre.

Sílvia Tejedor, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre, en fer la cloenda de l’acte va recordar a l’auditori, i com a autocrítica, que els periodistes han de tenir més cura de la llengua, que han d’evitar els prejudicis en l’ús de les variants occidentals, els quals s’han de combatre reclamant més presència en els canals mediàtics d’àmbit nacional per tal que els fenòmens lingüístics tinguin reconeixement i prestigi en l’estàndard general.

Però ¿quin és l’estàndard general? Entenem que no és tan sols una frase com “hi ha més de quaranta inscrits” sinó també “hi han més de quaranta inscrits...”, no és tan sols galleda sinó també poal, no és tan sols pateixen sinó també patixen..., perquè l’estàndard general proposat per l’IEC no és pas inamovible, sinó fruit d’un ús variacional que va fluctuant en l’espai i en el temps, on els periodistes tenen un paper destacat, per als quals s’han de donar pautes i models perquè disposin d’una eina de treball còmoda i pràctica. Aquesta és una de les claus perquè els periodistes, a l’hora d’utilitzar la llengua, no pateixin o pateixin poc o no pateixin gens.

Partint del model de llengua de l’IEC, formada per les diverses varietats dialectals i amb l’acceptació de variants formals, volem que el model de llengua ebrenc sigui una eina de treball que legitimi aquells trets no reconeguts fins ara per la normativa, i que sigui un instrument amb el qual s’identifiquin els parlants, és a dir, una eina del poble i per al poble.