El cosí de Godard

Des de l'any passat, el president del Perú és Pedro Pablo Kuczynski. Encara queden pintades convidant a votar PPK, acrònim del seu nom i del seu partit, Peruanos Por el Kambio. La k, residual en castellà o en català, fa informal i una mica rebel i antisistema. El seu pare era un alemany d'orígens polonesos. Per part materna, és cosí de Jean-Luc Godard. La mare de Kuczynski i el pare del cineasta suís que ha fet la carrera a França eren germans. Què en pensen els peruans del seu president? Segons les enquestes que publiquen els diaris, al cap d'un any de mandat manté el prestigi, encara que justet. “El trobem poc populista.” Dec fer cara de sorpresa, perquè el meu interlocutor matisa: “Poc paternalista.” “Populista, paternalista?” “Ens agraden els presidents pròxims, i aquest no ho és gaire.” Massa tècnic. Tota la vida, ja des del remot president Belaunde Terry, ha ocupat llocs governamentals de caràcter tècnic i poca vistositat. Ara acaba d'encetar a la televisió un programa que li ha de servir per projectar-se. N'ha fet dos: s'asseu amb un ministre, i hi dialoga. Vaig veure imatges del segon: s'hi esforça però no es treu de sobre la plàcida i calvinista ascendència materna. És clar que, sent també suís, el seu cosí germà ha fet tronar i ploure, en el cine francès. “Però no esteu escarmentats de presidències paternalistes o populistes? Molts dels que van complir els requisits són a la presó, com Alberto Fujimori, o sota greu sospita: Alan García, Alejandro Toledo...” Alan García va popularitzar els balconazos. Sortia a tots els balcons del camí i feia exhibició d'eloqüència. “Dadme un balcón y seré presidente”, s'havia avançat a dir José M. Velasco Ibarra, president cinc vegades de l'Equador. “Fujimori el vam elegir perquè era japonès.” Els peruans admiren els japonesos, que formen una colònia nombrosa. “Els atribuïm les virtuts que ens falten: ordre, seriositat, bona gestió...” Fujimori és a la presó per actuació delictiva. S'hi ha fet vell, hi ha emmalaltit, i molta gent al Perú reclama a PPK que el deixi anar a casa. El respecten perquè va derrotar Sendero Luminoso i va obrir el país al turisme. Els més partidaris de la mesura pietosa, els membres del seu propi partit, primera força opositora al Parlament, són els que la dificulten: exigeixen que s'acompanyi d'un indult personal. La llei no ho permet, i la figura de Fujimori empresonat serveix a l'oposició per desprestigiar l'actual president, encalçat també per haver col·laborat en governs d'antecessors seus corruptes. Aquest era el gran debat al Perú aquests dies. No es parlava de res més. En una informació minúscula i com de rutina al diari vaig llegir que el govern emprendria mesures contra la misèria intolerable que en alguns articles d'aquesta sèrie peruana que avui acaba els he descrit.