El trànsit

Un dels motius pels quals Esquerra recelava d’anar en una llista conjunta amb Convergència a les eleccions del 27-S era la possible aparició de noves informacions de casos de presumpta corrupció que impliquessin el soci en una legislatura determinant en el projecte compartit cap a l’estat propi. Quan finalment van decidir presentar-se plegats als comicis, ja hi va haver qui va arrufar el nas amb la inclusió de Germà Gordó a la candidatura. Pròxim a Artur Mas fins al mandat passat, el Tribunal Superior de Justícia ha obert ara una investigació a l’exconseller per la seva suposada participació en la trama del presumpte cobrament de comissions il·legals de CDC. El famós 3%. Aquell percentatge que no ha abandonat la política catalana des que el febrer del 2005 Pasqual Maragall s’hi va referir al Parlament. I, anys després, Gordó s’hi veu relacionat.

El PDeCAT ha collat l’exconseller perquè dimitís com a diputat però, lluny de fer-ho, Gordó ha optat per dimitir del partit i es manté com a diputat no adscrit al Parlament. L’opció, molt discutible tenint en compte que va concórrer al 27-S sota el paraigua d’una força que ara l’abandona i abandona, li garanteix l’aforament. Comporta un maldecap per als fins ara companys a la cambra catalana. I evidencia que el trànsit de l’antiga Convergència al PDeCAT, promogut arran del tsunami de la confessió de Jordi Pujol, encara no ha acabat.