Opinió

De reüll

Matar el temps

El debat de la moció de censura, l’exemple del que no hauria de ser un ple

L’alcalde de la Corunya va ser enxampat dimarts a la tribuna de convidats del Congrés jugant al Candy crash mentre Mariano Rajoy i Pablo Iglesias mantenien la seva particular batalla dialèctica, que va tenir una durada gens menyspreable de prop de vuit hores. No és d’estranyar, doncs, que alguns optessin per aprofitar el temps amb ajut del mòbil ja fos jugant, fent tuits o consultant el correu electrònic en espera que la presidenta posés fi a l’eterna sessió vespertina de la moció de censura i permetés a diputats, convidats... i periodistes fer un mos passades les cinc de la tarda. Tot un exemple del que no hauria de ser un debat parlamentari: ineficient per la impossibilitat de seguir-lo amb l’atenció que caldria, i poc saludable vistes les hores que ses senyories es van haver de passar asseguts a cadira. La presidenta del Congrés hauria de prendre exemple del Parlament, que aquesta legislatura ha modificat els seus horaris amb l’objectiu de millorar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal: es comença i s’acaba més d’hora, amb una pausa d’una hora i escaig per dinar. Res a veure amb el que es fa Madrid. Ara que se celebra la Setmana dels Horaris, és un bon moment per fer una reflexió sobre la necessitat cada cop més urgent de sincronitzar-nos amb la resta del món, també en matèria d’horaris. Serem més eficients i també més feliços. I no hauria de fer falta el Candy crush per passar el temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia