Llegats protegits

La fuga de l’arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles va encendre les alarmes. No va ser només l’avarícia de la família la causant del seu trasllat a Salamanca: la manca de planificació de l’administració catalana també en va tenir culpa. Era el 2009 i, des de llavors, n’hem patit alguna altra, de desgràcia patrimonial; per exemple quan els documents personals, llibres i fins i tot obres dels artistes Albert Ràfols Casamada i Maria Girona van aparèixer als Encants (es van valorar com a escorrialles, però la imatge era igualment lamentable). Darrerament s’han conjurat una sèrie d’acords que fan pensar que potser el signe maleït dels llegats dels nostres creadors està canviant. La incorporació de l’arxiu del fotògraf Pere Català Pic a l’Arxiu Nacional de Catalunya és una notícia extraordinària. Com ho és que el dibuixant, pintor i escenògraf Joan Josep Guillén hagi confiat a la Biblioteca de Catalunya (BC) una part important del seu fons d’obres originals. Aquest diari ha informat aquesta setmana de les gestions amb la família del pintor i crític d’art Rafael Benet per dipositar la seva correspondència també a la BC. És clau que els hereus, i els mateixos creadors quan encara són vius, vegin en les institucions públiques el millor lloc possible per a la conservació dels seus papers. Ara bé: aquestes mateixes institucions públiques s’han de preocupar de donar-los la màxima difusió i això, malauradament, no sempre és així.