Contenidors plens

Tinc una renglera de contenidors de les escombraries gairebé davant de casa. No és gaire agradable i danya la visual, però m’estalvia d’anar amb les bosses dels detritus gaire lluny del carrer. Altres veïns han de fer recorreguts més penosos per arribar al punt que tinc a tocar. He dit “escombraries” perquè la generalitat dels lectors m’entenguin, però a Mataró dels residus que les cases generen sempre n’hem dit “brossa”. No em faig il·lusions: potser és perquè s’aproxima a “basura”. El “cubu de la bassura”, diu un parent de Barcelona. A Barcelona, pel major cosmopolitisme, les enganxen totes. Als pobles ens refinem més o som més observadors de la llengua de “pagesos” que Fabra va ordenar. Fabra diu, i no el treus d’aquí ni en les accepcions, que “brossa” és el “conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc.”. Res d’espines de peix o pols, que són “escombraries”. Fabra expulsa els de Mataró del diccionari. “Tenir una brossa a l’ull”, exemplifica. Jo hi tinc la biga dels cinc contenidors arrenglerats davant de casa.

Des de fa un temps, posem uns pocs mesos, el contenidor del paper sobreïx. Passa el camió que el buida, i al cap de poc temps torna a ser ple, i els papers i els cartons es presenten en forma d’escampall a l’exterior. No fa bonic, però ens n’hem d’alegrar perquè fa pròsper. Els contenidors de la brossa, com la major circulació de cotxes per les autopistes i les grues de la construcció que es comencen a elevar en el paisatge, indiquen que la crisi econòmica comença a ser superada. Més capses significa més consum, més alegries. Durant uns anys aquest contenidor només s’ha omplert i ha vessat el dia de Reis cap al migdia. Ara hi veig cada dia moltes capses de vi i xampany, la majoria provinents, suposo, dels restaurants que hi ha per la zona. S’ha d’anar al contenidor del vidre per completar la informació: comença a estar ple com mai d’ampolles. El camió que el buida causa un estrèpit a qualsevol hora del dia o de la nit, però de la contaminació acústica també ens n’hem d’alegrar, si és senyal de més consum i riquesa. També hi veig diaris. Es tornen a llegir diaris? Em sembla que són els meus del dia bans. Els altres contenidors, els de matèria orgànica o de rebuig, són menys accessibles: les espines de peix, són de llobarro i no de sardines? Hi ha restes de llagosta i caviar? Polsim d’or?

Són contenidors tancats i soterrats, d’aquells que tenen forma de bústia i que es van inventar per raons higièniques i perquè els indigents no els remenin ni hi caiguin dins. Els indigents estarien contents de comprovar que el país prospera. Ja ho comproven: recullen els papers i cartons escampats, els carreguen en un carret del supermercat i se’n van carrer enllà.