Opinió

LA GALERIA

Aquelles lluites...

Aquella campanya de defensa va esdevenir una reivindicació innovadora en el seu temps amb moltes complicitats

L’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona va constituir una de les principals experiències organitzatives i d’acció política antifranquista del món artístic a Catalunya i a l’Estat espanyol durant el procés de la desfeta de la dictadura fins a la instauració de la monarquia parlamentària. Quaranta anys després, es recorda i es reivindica, en una exposició i diferents actes a la ciutat, el que va representar la feina d’aquell col·lectiu plural d’intel·lectuals i creadors visuals que es van posicionar sense manies a favor d’un canvi polític en un sentit plenament democràtic. Precisament dissabte passat es va inaugurar en el Museu d’Art de Girona l’exposició Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG). Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social, 1976-1978. En la mostra hi podem veure obres d’alguns dels membres d’aquell moviment d’artistes, com Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Joan Casanovas, Montserrat Costa, Maria Crehuet, Jaume Fàbrega, Jordi Gispert, Montserrat Guanter, Lluís Mateu o Guillem Terribas, però també d’altres artistes catalans com Miró, Tàpies, Viladecans, Frederic Amat, Hernàndez Pijoan, Ràfols Casamada, Jordi Benito, Francesc Abad i d’ altres que van participar en l’actuació de l’ADAG per homenatjar el periodista i historiador Carles Rahola.

Aquells anys posteriors a la mort del dictador es van viure amb una gran intensitat i van ser crucials pels canvis que es produirien. No és casualitat que coincideixin en el temps dues exposicions relacionades amb les lluites de fa quaranta anys. Just ahir, a la rambla de Figueres s’inaugurava la mostra Campanya en defensa dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquella acció de defensa va esdevenir una reivindicació innovadora en el seu temps que va aconseguir complicitats amb amplis espais de solidaritat a tots els nivells, va ser persistent, pacífica, modèlica i precursora de les mobilitzacions i reivindicacions ambientats a Catalunya. En aquells mesos Figueres havia viscut la primera marxa de signe democràtic des del 1939, reclamant amnistia, se celebrava el primer míting convocat per l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà i la comarca es mobilitzava amb el Congrés de Cultura Catalana i la Marxa de la Llibertat reprimida brutalment per la Guàrdia Civil a l’Escala, mentre el debat de la Costa Brava començava a qüestionar el model turístic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.