A la tres
Igualtat, quina igualtat?
Ana Pastor ordenava retirar del Diari de Sessions del Congrés el “miserable“ que Gabriel Rufián va etzibar a Juan Ignacio Zoido. El diputat d’ERC havia demanat la dimissió del ministre de l’Interior després que el govern espanyol hagi frenat la convocatòria de 500 Mossos d’Esquadra –la limita a 50– i també doni allargues a la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya. El xivarri, un cop més, per les paraules de Rufián. Que l’executiu estatal faci l’orni per reunir un òrgan que no es troba des del 2009 situats en nivell 4 d’alerta terrorista no mereix ni un retret. És preocupant que les paraules siguin més problemàtiques que els (no) fets.
En aquest cas no hi ha interpretacions. Es miri com es miri, l’actitud dels de Mariano Rajoy amb la Junta de Seguretat catalana és una irresponsabilitat. I desmunta allò tan repetit que qui més es preocupa dels catalans és el govern espanyol. Si és així, haurien d’explicar les raons per les quals la Junta de Seguretat del País Basc es pot reunir –ho va fer la setmana passada–i, en canvi, no hi ha manera de trobar data per a la catalana. O com és que l’Ertzaintza tindrà accés a l’Europol, però els Mossos no. I això per obra i gràcia d’aquells que abanderen la igualtat de tots els espanyols. Igualtat, quina igualtat?
Zoido, finalment, va instar ahir a negociar un dia per a la trobada de la Junta de Seguretat catalana. No es pensin que és iniciativa seva, no. Ho fa forçat per la Generalitat. La convocatòria del president per al 3 de juliol l’ha obligat a moure fitxa. Des de l’executiu estatal insten el seu homòleg català a consensuar un altre dia per qüestions d’agenda. Però alerta, supediten la futura trobada al fet que s’arribi una entesa sobre l’ordre del dia. I no es comprometen, tal com demana la Generalitat, a celebrar-la la primera setmana de juliol.
Si hi ha una matèria que hauria d’estar exclosa de la lluita partidista és la seguretat. Res hauria s’interferir-hi. Que el govern espanyol castigui els catalans pel procés mereix censura. Encara que alguns s’escandalitzin.