El miratge del PSOE

Un sospir. És el que ha durat viva la il·lusió d’aquells que veien en Pedro Sánchez una possible escletxa per arribar a una via de solució en el procés català. Una de les primeres coses que va fer el de nou secretari general del PSOE va ser agafar el telèfon per garantir al president espanyol el seu ja conegut rebuig al referèndum i, poc després, es va sumar als de Mariano Rajoy i Albert Rivera per deixar que la comissió de l’operació Catalunya agonitzés al Congrés. Després, va venir el congrés dels socialistes. La proposta de Sánchez es limita a reformar la Constitució per deixar-hi constància que Espanya és un estat plurinacional, una oferta en blanc i negre que ignora, de nou, que un 80% dels catalans vol decidir a les urnes. Al PSC hi ha qui n’és conscient. Malgrat les directrius de la cúpula de no col·laborar amb l’1-O, alguns dels seus alcaldes, com el de Terrassa, Jordi Ballart, ja han alertat que no són ningú “per prohibir el dret a vot” i la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, avisava que caldrà apel·lar a la comunitat internacional si l’executiu estatal prem el botó de l’article 155, el de la suspensió de l’autonomia. La reacció del PSOE ha estat immediata. I en forma d’amenaça als seus: hi haurà sancions per a qui cooperi amb el referèndum. La prioritat, per als de Ferraz, és el compliment de la carta magna. Si, per un instant, algú hi ha vist alguna cosa més, era un miratge.