República

Mal­grat pro­ce­dir històrica­ment d’una família car­lina, soc repu­blicà fins al moll de l’os. Diria que fins hau­ria estat repu­blicà si hagués vis­cut a la Cata­lu­nya del segle XIII, quan el rei Jaume engran­dia el ter­ri­tori. En aquest aspecte, mai no m’he sen­tit repre­sen­tat en un estat monàrquic on es suposa que la sang blava –una altra enga­nyifa– ser­veix per a alguna cosa.

Trobo molt bé que un futur estat català defi­neixi el repu­bli­ca­nisme com a valor fun­da­ci­o­nal. Si volem una cosa nova i efec­tiva és evi­dent que no ha d’anar al dar­rere d’antics tam­bors, i en la con­fi­gu­ració d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent aquest és un fet fona­men­tal. I no és una qüestió menor, quan això fa tron­to­llar una pos­si­ble futura con­fe­de­ració, ja que els veïns tin­drien l’assig­na­tura pen­dent de defi­nir la dico­to­mia monar­quia/república.

Per si que­den monàrquics cata­lans, s’hau­ria de recor­dar que Felip VI de Cas­te­lla és Felip V d’Aragó i Cata­lu­nya, per una qüestió nomi­nal, perquè en aques­tes ter­res hem tin­gut un Felip menys. Tin­dria gràcia que una Cata­lu­nya indepe rendís tri­but a un Felip V sense recor­dar que davant la porta de mol­tes comu­nes cata­la­nes un car­tell indi­cava “Can Felip”, evo­cant el Borbó que va impo­sar una monar­quia espa­nyola.

Total, de Felip a Felip no hi va quasi res i, ara, pro­cla­mar la república cata­lana seria tan­car el parèntesi de tres-cents anys de trista història. No sé què pas­sarà l’1-O ni fins on arri­barà l’estira-i-arronsa amb Madrid, però la pre­gunta del referèndum em sem­bla encer­tada, ja que expressa clara­ment quina és la nos­tra aspi­ració de futur, és clar, sem­pre que les urnes donin majo­ria, que aquest és el repte.