Les absències

“Ens hauria agradat fer-ho d’una altra manera, a partir d’avui tothom tindrà el document i el debat hi serà.” Aquestes van ser les primeres paraules del diputat Jordi Turull en la presentació de la llei per al referèndum d’autodeterminació. Era al matí, al Parlament. A la sala auditori, hi havia els diputats de Junts pel Sí, de la CUP, de Podem i Joan Josep Nuet, d’EUiA, que hi assistia a títol personal. Entre les absències, les ja previsibles del PP i Ciutadans, a les quals es van afegir el PSC i Catalunya Sí que es Pot. No hi eren malgrat que, dimecres, tant Miquel Iceta com Lluís Rabell havien demanat a Carles Puigdemont que s’informés de la norma que regularà la consulta en seu parlamentària. “No seria millor fer els anuncis aquí?”, li reclamava el socialista al president de la Generalitat. Ahir, però, tots dos i els seus grups van plantar la majoria sobiranista. El problema no és el lloc, l’escenari és només un pretext (un més) del PSC i sobretot de Catalunya Sí que es Pot per mantenir-se en la indefinició. La qüestió de fons és el referèndum i la defensa de la democràcia. I si, a l’hora de la veritat, estaran al costat dels que volen posar les urnes o dels que volen impedir que es posin. Tan simple i alhora tan complex com això. Les enquestes detecten que un gruix important de votants socialistes i la majoria dels de Sí que es Pot tenen intenció de votar l’1-O. Al contrari dels seus líders, ells ja han escollit.