Passat Nadal...

S'ha de reconèixer que els cor­reus electrònics tenen molt menys encant que les postals de Nadal. No fa tants anys sabies que per aques­tes dates rebries unes quan­tes d'aque­lles tar­ge­tes amb pàtina bri­llant, dibui­xos o pin­tu­res a la por­tada i els millors desit­jos a l'inte­rior. Era tot un ritual de finals de desem­bre. La postal de Nadal que el govern tri­par­tit podria enviar en aquest final del 2009 és més o menys unitària. Els socis han acon­se­guit sal­var un desem­bre que alguns ja veien de tren­ca­dissa. Tot i els mals augu­ris, l'exe­cu­tiu va superar junt el dar­rer ple de l'any, rebaixa de l'impost de suc­ces­si­ons inclosa. La reforma de la nor­ma­tiva, que anava pel camí de la llei d'edu­cació –més cone­guda com a LEC– en què ICV-EUiA es va des­mar­car en con­si­de­rar que no era d'esquer­res, es va poder sal­var amb un acord in extre­mis entre els socis de govern. El PSC i ERC sos­te­nen que els eco­so­ci­a­lis­tes s'han acos­tat a les seves tesis, i vice­versa. Tot­hom con­tent i en el fons del pacte, el reco­nei­xe­ment fet pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, que el govern no podia tirar enda­vant la rebaixa de suc­ces­si­ons, una de les grans pro­me­ses del curs, divi­dit. Tam­poc hi va haver frac­tura en la votació de la pro­po­sició de CiU per cons­ti­tuir l'àmbit fun­ci­o­nal del Penedès –figura molt com­pli­cada que alguns con­si­de­ren l'avant­sala de la vegue­ria–, ni gaire drama en la votació –secreta, això sí– de la ILP dels anti­tau­rins per pro­hi­bir les cur­ses de braus a Cata­lu­nya. La ini­ci­a­tiva, de moment, es debatrà però s'haurà de veure què passa a l'hora de la veri­tat, quan es voti si es pro­hi­bi­ran o no les cur­ses de braus. La prova del cotó fluix de la dar­rera sessió plenària, superada.

Amb els esculls de finals del 2009 sal­vats, el govern afronta ara la llei de vegue­ries, pen­dent de la pas­sada legis­la­tura, com la llei elec­to­ral i, com aquesta, una de les de més difícil con­sens a l'exe­cu­tiu tri­par­tit. La paraula vegue­ria és sinònim de con­flicte ter­ri­to­rial. Quan encara s'està deba­tent en el govern, ja han sor­tit les pri­me­res veus que hi estan en con­tra, entre elles les dels soci­a­lis­tes Manuel Bus­tos –Saba­dell– i Josep Fèlix Balles­te­ros –Tar­ra­gona–. No la veuen amb bons ulls i tam­poc la con­si­de­ren una pri­o­ri­tat. El Penedès –que reclama vegue­ria pròpia– s'ha alçat, com també la Val d'Aran i Man­resa i Vic, que es dis­pu­ten la capi­ta­li­tat... Ja hi ha dub­tes que es pugui apro­var el 5 de gener, com ha fixat Gover­nació.

Les ale­gries unitàries al govern tri­par­tit són fuga­ces. Mal­grat que el 2009 acaba sense fis­su­res, ja s'albi­ren les pri­me­res difi­cul­tats per al 2010, any pre­e­lec­to­ral. «Pas­sat Nadal, sur­ten els mals», com diu una sàvia dita popu­lar.