Pífies i desencerts

El diccionari de la llengua catalana defineix la pífia com un error, deixadesa o acció desencertada. És un adjectiu relacionat amb la conducta humana i sovint té un component d’incapacitat per resoldre bé una acció. Relacionat amb aquesta acció fallida hi ha la manca de perícia. Aquesta s’entén com una habilitat o una bona pràctica en un art, ciència o producte complex. Quan són tècnics o polítics els pretesament desencertats i quan la manca d’habilitat sovinteja és que tenim un problema, i greu. La societat genera estereotips sobre determinats col·lectius pretesament poc diligents, com són els funcionaris, per exemple. Se’ls critica fins i tot desmesuradament i sense raó. L’enveja que generen entre una àmplia capa de la població manté la crítica. Els mecanismes d’assignació d’un estereotip no són sempre visibles ni coneguts per l’experiència directa. Es transmeten entre les persones i socialment són reforçats per episodis puntuals. Això manté la creença a pesar que l’experiència particular ens pugui dir tot el contrari. Per exemplificar-ho faré un recordatori de pífies realitzades per polítics i tècnics. La plaça Josep Pallach, al barri de l’Eixample, és el paradigma de les pífies que es cometen per manca de perícia, desencert o deixadesa. Quan les decisions no es prenen des de l’espai tècnic qualificat, no es planegen al terreny i no es fa cas de l’experiència, apareixen les pífies. Recapitulem els fets. L’obra s’inicia amb un any de retard després de diverses fallides en l’adjudicació de l’obra. Un cop adjudicada, el retard acumulat de prop d’un any incrementa la insatisfacció dels veïns. Els dèficits constructius mantenen les filtracions al pàrquing privat que es troba a sota de la plaça. Després de mig any, encara no se sap per on entra l’aigua. La pilona que restringeix el pas als vehicles no està ubicada al lloc adequat. L’entrada dels vehicles en pujada impedeix la visió de la pilona. Des de la posada en marxa, hi ha hagut més accidents que dies de funcionament. La visual dels conductors no permet veure la pilona, per la qual cosa no es veu ni se sap si és oberta o tancada. El llum que informa sobre si és oberta o tancada s’orienta en lateral i no frontalment. Actualment, torna a estar fora de servei. El mirall que serveix per informar del perill de la presència de vianants s’ha ubicat a l’altre extrem del carrer. Les pilones de protecció per als vianants no deixen passar dos cotxes. Es va dir, per part dels regidors, que es farien retrocediri mig metre. Òbviament, no s’ha fet. La visió dels vehicles que surten del pàrquing és nul·la. El badalot es va desfent a trossos i les peces de pedra són llençades a la zona de jocs infantils. El gossos hi van a fer les seves necessitats. El nens i els joves hi juguen a futbol. La font raja permanentment. Al costat de la font hi ha un quadre elèctric que sovint és obert. No cal que segueixi, crec. Podem parlar de l’aparcament, de la circulació, dels solars sense construcció al centre de la ciutat, alguns amb perill d’ensorrament. Els endarreriments al parc Central, l’eliminació de la pasarel·la a l’estació i la substitució per un altre pas obert i cobert, el lamentable estat de l’entrada sud de la ciutat, les línies del TMG sense usuaris, la manca de funcionament de moltes pantalles dels horaris del transport urbà, la lentitud de les obres, la manca de manteniment, i podríem seguir.

Amb els diners dels ciutadans s’estan cometent tantes pífies que més valdria que algú, responsablement, donés alguna explicació. Els tècnics, a qui he donat sempre el meu suport, han de seguir les execucions d’acord amb els projectes aprovats. Els polítics han de definir les prioritats. Els seguiments han de ser portats amb diligència i fermesa, cosa que no passa sempre. I la recepció de moltes obres no s’hauria de fer si aquestes no estan perfectament acabades. Els projectes bàsics sovint estan fets des de la teoria i no des de la funcionalitat. I la pregunta amb què acabo és la següent: com pot ser que hi hagi tant i tant desencert? La resposta, que cadascú se la doni.