La ferida del temps

Sobre la taula, el llibre Jaume Casademont, identitat i compromís, editat mesos després de la seva mort, el dia 1 de desembre de 2005. En les seves pàgines, moltes persones representatives de diversos àmbits escriuen impressions sobre la prolífica activitat d’en Jaume. Ara han passat gairebé dotze anys, i repassant el que es diu allà, no ens atreviríem a moure una coma de lloc. El pas dels anys no ha canviat res pel que fa als conceptes que s’hi recullen. No és un aplec panegíric d’una persona absent: són, això sí, els testimonis dels qui en un moment o altre de la seva dilatada activitat hi tinguérem alguna relació i rebérem una part del dinamisme i de la càrrega emocional que ell desprenia. Ens atreviríem a dir que hauria de ser un “llibre de capçalera” per a les persones que s’obren a l’activitat empresarial o política, per recollir-hi impactes d’optimisme i trajectòries vitals contingudes en petites frases, breus continguts que, una vegada sumats, serveixen per definir-se en línies mestres per enfocar l’existència de qualsevol que vulgui servir el progrés i, en definitiva, el país.

En fer-se pública la situació dramàtica que actualment s’esdevé en les seves empreses dedicades a la carn, el primer que vam fer fou buscar aquell llibre i repassar-lo. L’obra industrial enorme, agosarada, confiada a la família, que en etapes pregones, plenes d’activitat incessant i de planificació personal va construir en Jaume amb l’ajut –com ell mateix assenyala– de la seva esposa, va convertir un negoci domèstic en una gran indústria. I ara, després de gairebé dotze anys de la seva absència, s’ha hagut d’acollir a un concurs de creditors de resultat incert. No és només un succés empresarial: és un puntal de l’economia i la confiança d’aquestes comarques, que trontolla! Tots tenim en el nostre interior unes referències que ens serveixen per situar-nos i per entendre l’entorn en el qual ens ha tocat viure. Unes certeses, unes guies, uns models. I quan pateixen un desgavell, sens dubte, ens afecta.

És la ferida del temps. Els canvis constants de l’economia, del mercat, de les tècniques de producció i de distribució obliguen les empreses a una renovació molt onerosa dels seus equips i mètodes. Girona pateix, entre altres mancances, el fet que la majoria de les seves empreses són d’àmbit familiar. I la possibilitat de recursos propis i de crèdit, en aquest context, té sempre uns límits. No obstant i això, hom queda perplex, però, que no s’hagin trobat abans capitals o aliances per evitar situacions com aquesta... Una seva filla ha assenyalat que és millor que “ell” no ho hagi sabut. És un consol, si voleu, perquè en la seva trajectòria el fracàs mai el va acompanyar.