El caos en directe

Girona va viure la setmana passada un episodi que es deu acostar força al que seria l’apocalipsi. Un col·lapse total per un diluvi de pedra i aigua de només mitja hora però que va convertir la ciutat en una mena de Venècia antàrtica on, en lloc de góndoles, el que suraven eren contenidors i mantells de pedra gèlida. La tempesta, i els efectes que va generar, van ser motiu de tertúlia durant dies i dies, perquè tothom tenia una experiència per explicar i havia viscut gairebé en directe les dels altres gràcies a les xarxes socials. Facebook i Twitter es van convertir en una mena de telenotícies edició especial on els usuaris penjaven vídeos i fotografies del desastre. Tots hem vist les imatges del sostre de l’Hipercor caient a trossos per la força de l’aigua, el rescat d’una persona a coll de dues més travessant la plaça Catalunya amb l’aigua a l’alçada del maluc, els cotxes navegant per la plaça dels Països Catalans, el carrer Nou de postal de Nadal...

Les xarxes socials van testificar la dimensió del caos i van permetre copsar la magnitud de la tragèdia minut a minut; un exemple d’un dels vessants més interessants d’aquestes noves modalitats de comunicació, que, més enllà de ser un aparador –a vegades fins i tot indiscret– de la vida privada i emocional de les persones, també es poden convertir en un servei social per informar i advertir de situacions tan excepcionals com la que es va viure a la ciutat de Girona. Però, en línies generals, les informacions a les xarxes socials sempre s’han de prendre amb certa perspectiva, amb un punt previ de reflexió. Perquè es fan seus tots els avantatges de la immediatesa, però, també, tots els inconvenients. L’anhel de ser el primer a explicar quelcom pot generar errors, intencionats o no, i a còpia de retuitejar i compartir, la bola de la desinformació es fa cada vegada més grossa. I intenta rectificar després, que poques vegades podràs igualar la volada de la informació errònia anterior. Per això –i ara em diran que faig corporativisme, però és el que crec– és tan important la presència dels mitjans de comunicació professionals –sigui en la modalitat que sigui: paper, digital, ràdio, televisió...–, perquè estem obligats a posar els filtres de la verificació i la contrastació en aquesta muntanya d’informació que arriba a través de les xarxes socials. I ens obliga a fer-ho bé i ràpid, que no és poca cosa.