Compromís limitat

Pablo Echenique parlava de les “caixetes a sobre de les taules” per ridiculitzar el referèndum i la possibilitat que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el pugui afavorir. Alberto Garzón considerava que s’ha de qüestionar un procés sobiranista “on gent decent va de la mà de la dreta catalana que, entre altres coses, sosté el PP a Espanya”. Menysteniment i paternalisme en les valoracions de l’1-O de dos dels líders que donen la cara per l’anomenada nova política. La que s’autoproclama hereva del rupturisme del 15-M però que, a l’hora de prendre posició políticament sobre el que és el moviment més trencador dels darrers trenta anys, adopta formes i posicions més que conegudes: les de la vella política. L’onada d’indignació que han provocat els pronunciaments ha fet rectificar Units Podem. Pablo Iglesias ha hagut de sortir al rescat. Ho ha fet per assegurar que Colau ha de facilitar que “la mobilització política” se celebri amb total normalitat. Tota una desautorització del seu secretari d’organització, constatat el rebuig que havien suscitat les valoracions d’Echenique i Garzón. L’anunci de l’1-O ha posat de manifest com n’és, de limitat, el compromís dels morats amb el referèndum. Minúscul. Es redueix a un pacte d’estat impossible amb el PP a La Moncloa i el PSOE com a principal força de l’oposició. I a la navegació quan es tracta del referèndum de l’octubre. Sense que es percebi un rumb clar, de moment.