De set en set
Llull lluny
En el món culte de Portugal hi ha una catalanitat que els atreu. Si més no, els interessa un personatge clau en la projecció mundial de la nostra cultura: Ramon Llull, el savi mallorquí que va viure de 1232 a 1315. L’atenció selecta a Portugal respecte a Llull l’observàrem a Lisboa els membres de l’Institut d’Estudis Catalans que, encapçalats per Joandomènec Ros, viatjàrem allí el 22 de juny per signar un conveni entre la nostra acadèmia i l’Academia das Ciências portuguesa. La Delegació del Govern de la Generalitat va contribuir a aquesta iniciativa internacional. Els nostres amfitrions portuguesos, potser cohibits per l’acció eficient dels serveis exteriors espanyols, embolcallaren la trobada amb la túnica inviolable de la saviesa inaccessible als buròcrates: ampliaren la sessió de signatura del conveni amb un homenatge a Ramon Llull. Hi ha un bust d’ell, des del segle XVIII, en el Saló Noble de l’Acadèmia de Lisboa. El vicepresident de l’IEC, Jaume de Puig, en va glosar l’obra. Aquell dia Llull semblava proper a certa sensibilitat portuguesa, com ho fou en altres moments d’història recent: quan el lisboeta Manuel de Seabra, mort fa poc, escrivia en català, o quan Fèlix Cucurull era l’autor català que més publicava en portuguès. Gaziel, el 1960, ens apropava el Portugal enfora. En la trobada de fa quinze dies, però, alguns col·legues portuguesos menyspreaven les reivindicacions catalanes. És gent que està molt lluny del Llull lúcid, obert al reconeixement de totes les cultures.