Opinió

Keep calm

Els comuns i l’octubre

Calibrar fins a quin punt els comuns s’integraran en la majoria parlamentària i social és un dels grans interrogants que ens hem de plantejar

Costa molt d’enten­dre la política que prac­tica allò que hem con­vin­gut a dir l’entorn dels comuns. Costa perquè les infor­ma­ci­ons són, cada dia que passa –cada minut, per ser exac­tes– con­tra­dictòries. Han optat no pas per la inde­fi­nició com a norma sinó per la norma de les defi­ni­ci­ons que es con­tra­di­uen. Un dia, un líder diu que si fos català no vota­ria i l’endemà afirma que vol que les ins­ti­tu­ci­ons faci­li­tin el referèndum. Un dia, con­si­de­ren que la con­sulta és un acte rei­vin­di­ca­tiu i no pas un procés vin­cu­lant i l’endemà anun­cien que no sola­ment hi par­ti­ci­pa­ran sinó que pro­pi­ci­a­ran el desen­vo­lu­pa­ment de la jor­nada. I al cap d’uns ins­tants, s’ho repen­sen i mani­fes­ten que el referèndum és un acte que divi­deix la ciu­ta­da­nia.

Els comuns es tro­ben en una cruïlla on es fa difícil triar el camí encer­tat. La seva pròpia dinàmica i les mani­fes­ta­ci­ons que han fet al llarg d’aquests anys els impli­quen en un suport sense fis­su­res a l’1-O, però, al mateix temps, no sé si per càlcul elec­to­ral o per la diver­si­tat de les veus que els con­for­men, dolen i volen. No poden estar-hi en con­tra però tam­poc no l’ente­nen com un exer­cici legítim (i defi­ni­tiu) de democràcia. És evi­dent, d’altra banda, que des­ta­ca­des per­so­na­li­tats del seu apa­rat polític i del seu entorn mediàtic i cul­tu­ral (i molts mili­tants i votants, segons les enques­tes) veuen el referèndum com una sor­tida necessària i impres­cin­di­ble, perquè per­metrà sor­tir de l’atzu­cac on estem ins­tal·lats.

Cali­brar fins a quin punt, d’ara fins a l’octu­bre, els comuns s’inte­gra­ran en la majo­ria par­la­mentària i social (i la faran, doncs, més sòlida, amb més enti­tat) és un dels grans inter­ro­gants que ens hem de plan­te­jar. No pas amb des­qua­li­fi­ca­ci­ons i, encara menys, amb insults de traïdories i essen­ci­a­lis­mes naci­o­na­lis­tes. Ada Colau ha dit que rei­vin­dica “els mati­sos, els dub­tes, el debat honest”. Em sem­bla una posició alta­ment res­pec­ta­ble. Per al futur imme­diat del procés, en la pers­pec­tiva d’una radi­ca­li­tat democràtica, el seu paper és deci­siu. També ho és la reflexió que ha de fer sobre el seu com­promís ètic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia