No cal córrer, cal treballar

El FC Bar­ce­lona ha començat una altra tem­po­rada, una sessió que aga­farà ritme de ver­ti­gen molt ràpida­ment, ja que el pri­mer títol, aquest mateix agost, ens el juga­rem con­tra el que a hores d’ara és, ens agradi o no, el millor equip del món, con cer­ti­fica haver gua­nyat el Mun­dial de Clubs i la Cham­pi­ons, el Reial Madrid. Fet el canvi, obli­gat per la renúncia de Luis Enri­que, d’entre­na­dor, hi ha la sen­sació que el Barça no ha fet la feina i que, men­tres­tant, els blancs con­ti­nuen pas­sant-nos la mà per la cara. Aquesta sen­sació es basa en la imatge pro­vo­cada pel fet que alguns juga­dors han donat car­bassa al Barça, per dife­rents raons, i pel fet, aquest real, que en els dar­rers anys alguns dels fit­xat­ges han ren­dit molt per sota del que s’espe­rava d’ells. I el segui­dor del Barça té una certa pre­venció, i més, amb un expre­si­dent a la gar­jola jus­ta­ment acu­sat de cobrar comis­si­ons... En tot cas, és un fet que el nou Barça d’Ernesto Val­verde comença els entre­na­ments només amb l’arri­bada, el retorn, de Gerard Deu­lo­feu, i el fixatge d’un late­ral dret, posició per la qual s’ha triat el jove por­tuguès Nel­son Semedo després de rebre car­bassa d’un altre juga­dor, en aquest cas, jus­ta­ment un exblau­grana. Deu­lo­feu i Semedo, doncs, dos noms que no aixe­quen unes pas­si­ons que sí que aixe­ca­ria un nom com Marco Ver­ratti, un dels juga­dors més desit­jats arreu del món.

Però un equip on hi ha, per posar tres noms, Messi, Ney­mar i Luis Suárez, ha d’aixe­car pas­si­ons cada estiu amb els seus fixat­ges? I cal que tot esti­gui lli­gat a mit­jan juliol per cor­res­pon­dre a la pressió mediàtica? La res­posta a les dues pre­gun­tes és no. El que cal és el tre­ball de for­miga, el que no s’ha fet bé en els dar­rers anys –i no diré que sigui fàcil en el con­text del fut­bol mun­dial actual– per acon­se­guir tenir, en cadas­cuna de les teves línies, alguns dels millors juga­dors del món. Actu­al­ment, el Barça els té a la davan­tera i comença a veure’s que també a la por­te­ria, però els que tenia a la defensa i al mig del camp ja no ho són. Encara poden donar uns anys d’èxits al Barça però ja no ho són. L’edat, òbvi­a­ment, passa fac­tura. L’èxit del Madrid és tenir algun dels millor del món en cadas­cuna de les línies. El fut­bol és un esport d’equip i no n’hi ha prou de tenir el millor del món. Per tant, no cal córrer, cal tre­ba­llar. I no des­pis­tar-se, com ha pas­sat en els últims anys.