L’illa

Assistim a una guerra mediàtica que encara que ens sembli llunyana, no ho és. Parlo de les demandes de tancar la cadena de televisió Al Jazeera. Els governs de l’Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Bahrain i Egipte l’acusen de ser una plataforma per als extremistes i una interferència en els seus assumptes regionals i internacionals. Silenciar Al Jazeera és voler eliminar el periodisme independent a la regió i de retruc acabar eliminar la llibertat dels ciutadans de ser escoltats i informats.

En àrab, Al Jazeera significa l’ illa o la península, en al·lusió a la península Aràbiga que la va veure néixer. Però no oblidem que també fa referència a la seva condició d’illa de llibertat que representa. Una illa de llibertat de premsa enmig d’un desert de manipulació i propaganda. És, ha sigut i espero que continuiï sent el que ha pretès ser des que es va fundar el 1996. Al Jazeera és un canal que ha informat del que passa al món des d’un punt de vista àrab i, sobretot, ha informat del món àrab des de dins perquè la gent tenia dret –i era una gran demanda– a estar informada i a obtenir notícies que no estiguessin controlades pel relat de les autoritats. Els periodistes que hi treballen han hagut de superar amenaces i coaccions per poder explicar la veritat als seus compatriotes. Que Qatar no és un oasi de democràcia ni de llibertats és obvi. Però a través d’Al Jazeera s’ha fomentat el diàleg, la crítica i s’ha animat al debat d’idees amb un lèxic propi, adaptat a la regió. Al Jazeera ha donat veu a les oposicions sovint perseguides i silenciades en els seus països d’origen. En comptes de demanar que es tanqui, crec que seria més convenient, no tolerar –perquè la tolerància sempre ve des de la superioritat–, sinó acceptar que aquest model de premsa lliure és aquí i ha vingut per quedar-se. Els que plantegen tancar la cadena catarí, haurien de seguir el seu exemple i promoure mitjans amb aquest esperit. Tant de bo que Al Jazeera pugui resistir el temporal que amenaça la integritat de l’illa.