‘Dèmens’

Nou poemari del barceloní del Guinardó Màrius Sampere, regal dels Innocents del 1928. Per a mi, és un poeta del Besòs, que ens diu: “Hi ha tantes coses per acabar, que mai no és d’hora ni tard” i que ens revela que “la bruixa rodanxona parla en castellà. Potser té un polvo”, o que ens marca la nostra agenda de futur: “Germans, ximplets!, per què / no comenceu les coses pel final?”, per concloure amb una recomanació taxativa: “Germans, estúpids, / què feu, tan obedients?” Com que ens ha advertit que “des d’ara serà sempre”, el poeta Sampere em recorda el Price dels poetes del 1970 –amb curtmetratge agosarat de Pere Portabella– del qual celebràvem, als 25 anys, un revival al Palau de la Música Catalana. I aquest cop, home precisament amb sòlida formació musical, ell sí que hi era. I és que els seus poemes han marcat ritmes que no oblidem: L’home o el límit, Poemes de baixa freqüència, Les imminències, entre molts d’altres, sense oblidar la novel·la del 2010: El gratacel. ¿Puc confessar que no sabia ben bé què volia dir Dèmens, que no sé si vol dir ‘desmesurat’ o veí de múltiples ‘demències’, “o bé /surar / en confusió, o bé embolica / que fa fort...”? Ho preguntaré als editors de LaBreu Edicions, Marc, Ignasi, Ester i Clara, que han bastit –i ofert– una estimulant col·lecció de poesia, de prop de noranta títols, on pots trobar tant Francesc Garriga Barata com Paul Celan, Antònia Vicens o Víctor Obiols.

Per a mi, estri descatalogat del món del llibre, és un estímul comprovar que hi ha gent jove, i nova, que tenen la sàvia audàcia de renovar el món de l’edició catalana. Poden dir, amb Horaci: “Exegi monumentum aere perennius.”