El bon intoxicador

Benvolgut amic: fa uns dies em vas demanar si et podia donar algunes senzilles normes d’intoxicació. Aquí les tens. No m’he hagut de tornar a llegir el Manual de sabotaje y guerra psicológica de la CIA (Ed. Fundamentos, 1985). Llegint una determinada premsa ja faig.

–Escriu cites erudites en el teu article. Aconseguiràs que els teus prejudicis adquireixin respectabilitat.

–Repeteix molts termes com ara democràcia, Constitució i estat de dret, encara que no sàpigues què volen dir.

–Compara la gent independentista amb els nazis i amb els comunistes. Mai amb els falangistes.

–Com a alternativa, compara-la amb el règim veneçolà i amb ETA.

–Estigues atent al Consell de Ministres de cada divendres. És quan donen les consignes de la setmana. Si el portaveu diu alguna idea que tu has escrit abans, això vol dir que vas bé.

–No importa si repeteixes sovint les mateixes idees i els mateixos tòpics. Al final algú se’ls creurà.

–T’has de buscar algun amic que visqui a Catalunya perquè t’informi de l’infern que viu. Així no t’hauràs de molestar a anar-hi, no fos cas que la realitat et desmuntés la parada.

–L’adversari és minoritari i manipulador. Tu representes la majoria.

–Anota això, que és important: les escoles catalanes adoctrinen i són una fàbrica d’independentistes.

–Si l’adversari et respon amb un argument de pes, no repliquis. Ignora’l o digues que és una rebequeria.

–Se t’acaben les paraules per explicar els prejudicis de sempre? Menteix i insulta. No pateixis: t’empara la llibertat d’expressió.

–Si algú amb cognoms espanyols et porta la contrària, despatxa’l dient que és un xarnego agraït, i avall.

–Tu ets una persona centrada. Els altres són bojos. No pateixis si utilitzes malament els termes psiquiàtrics. Els psiquiatres no et llegiran mai.

–Invoca l’estat de dret per no escoltar els teus adversaris. Però després acusa’ls de no voler dialogar.

En fi, amic. Espero que aquests consells et serveixin. Bona sort a Madrid.