Opinió

A la tres

Fins aviat

“Tan important és saber què cal fer com saber què no cal fer

Com que si vostès i el procés m’ho per­me­ten faré uns dies de vacan­ces i no tor­naré fins a la segona quin­zena d’agost, no vol­dria pas mar­xar sense donar-los uns con­sells. I si l’any pas­sat abans de mar­xar de vacan­ces aquí mateix els vaig pro­po­sar algu­nes coses que podien fer per ser feliços (fer un regal, asseure’s amb uns amics a la vora del mar i escol­tar les ona­des, dor­mir sense des­per­ta­dor, somiar, dei­xar-se caure al sofà, mirar el cel, xafar­de­jar, sucar gale­tes en un got de llet, fer un pastís, gau­dir d’alguns vicis, allu­nyar-se de la gent amar­gada, fer mig­di­ada, cami­nar per un bosc, pen­sar en com de rares són les per­so­nes que conei­xen, escol­tar aque­lla cançó que els agrada, riure’s d’un mateix...), enguany m’agra­da­ria adver­tir-los d’algu­nes coses que, sin­ce­ra­ment, no cal que facin. No cal, per exem­ple, que quan vagin a un con­cert s’esti­guin tota l’estona enre­gis­trant l’actu­ació amb el mòbil. És ridícul. No cal, tam­poc, asseure’s a dinar i que tot­hom faci anar el mòbil. Ni cal foto­gra­fiar tots els plats, per ori­gi­nals que siguin. Ni enviar mis­sat­ges de What­sapp men­tre con­du­ei­xen. I si van al cine, tam­poc és estric­ta­ment neces­sari men­jar cris­pe­tes fent soroll. Ni fer-ne dinant. Ni anar amb sandàlies i mit­jons. Ni cri­dar en veu alta en ple res­tau­rant com si esti­gues­sin sols. Ni fer veure que aquells nens tan escan­da­lo­sos no són els seus. Ni pas­sar-se tota l’estona comp­tant les calo­ries i dient que quan acabi l’estiu ja faran dieta. No cal tam­poc estar fent piu­la­des cons­tant­ment expli­cant què fan (pot­ser no se n’han ado­nat, però als altres no els interessa gaire). No ester­nu­din amb la boca oberta, ni cri­din pel car­rer (i menys a l’hora de la mig­di­ada). I no cal res­pon­dre tot­hom en cas­tellà d’entrada (ho sap, que pro­ba­ble­ment l’ente­nen?). I sàpiguen que pel fet que esti­guin de vacan­ces, no cal fer bri­co­latge a les vuit del matí fent ser­vir el tre­pant. Ja ho faran més tard. O un altre dia. I si van a la platja, no cal pas­sar cor­rents pel cos­tat de les tova­llo­les dels altres. Ni fumar i enter­rar la buri­lla a la sorra, com si des­a­pa­regués. Ah, i tam­poc cal, és clar, estar tot el dia par­lant del procés (repo­sin una mica), ni escol­tar segons qui­nes tertúlies ple­nes d’uni­o­nis­tes dis­fres­sats (millor, escol­tin música). Des­can­sin (si poden) i, sobre­tot, car­re­guin piles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.