Fins aviat

Com que si vostès i el procés m’ho permeten faré uns dies de vacances i no tornaré fins a la segona quinzena d’agost, no voldria pas marxar sense donar-los uns consells. I si l’any passat abans de marxar de vacances aquí mateix els vaig proposar algunes coses que podien fer per ser feliços (fer un regal, asseure’s amb uns amics a la vora del mar i escoltar les onades, dormir sense despertador, somiar, deixar-se caure al sofà, mirar el cel, xafardejar, sucar galetes en un got de llet, fer un pastís, gaudir d’alguns vicis, allunyar-se de la gent amargada, fer migdiada, caminar per un bosc, pensar en com de rares són les persones que coneixen, escoltar aquella cançó que els agrada, riure’s d’un mateix...), enguany m’agradaria advertir-los d’algunes coses que, sincerament, no cal que facin. No cal, per exemple, que quan vagin a un concert s’estiguin tota l’estona enregistrant l’actuació amb el mòbil. És ridícul. No cal, tampoc, asseure’s a dinar i que tothom faci anar el mòbil. Ni cal fotografiar tots els plats, per originals que siguin. Ni enviar missatges de Whatsapp mentre condueixen. I si van al cine, tampoc és estrictament necessari menjar crispetes fent soroll. Ni fer-ne dinant. Ni anar amb sandàlies i mitjons. Ni cridar en veu alta en ple restaurant com si estiguessin sols. Ni fer veure que aquells nens tan escandalosos no són els seus. Ni passar-se tota l’estona comptant les calories i dient que quan acabi l’estiu ja faran dieta. No cal tampoc estar fent piulades constantment explicant què fan (potser no se n’han adonat, però als altres no els interessa gaire). No esternudin amb la boca oberta, ni cridin pel carrer (i menys a l’hora de la migdiada). I no cal respondre tothom en castellà d’entrada (ho sap, que probablement l’entenen?). I sàpiguen que pel fet que estiguin de vacances, no cal fer bricolatge a les vuit del matí fent servir el trepant. Ja ho faran més tard. O un altre dia. I si van a la platja, no cal passar corrents pel costat de les tovalloles dels altres. Ni fumar i enterrar la burilla a la sorra, com si desaparegués. Ah, i tampoc cal, és clar, estar tot el dia parlant del procés (reposin una mica), ni escoltar segons quines tertúlies plenes d’unionistes disfressats (millor, escoltin música). Descansin (si poden) i, sobretot, carreguin piles.