Garbuix

S'acaba un any profundament enterbolit i negatiu per a gairebé tots els sectors menys per a la borsa. Jo, que sóc un ignorant en macroeconomia, pensava que quan l'economia en general va malament la borsa també hi va, i a la inversa. Ara està demostrat que la majoria dels mortals, quan donin la informació de la cotització dels diferents productes, el millor que podem fer és ignorar-la. El que no podem ignorar, per la repercussió negativa que té en les nostres economies, és la pujada arbitrària i exagerada del rebut de la despesa elèctrica. Fa tot just sis mesos d'un increment fortíssim i ara rebem la segona fuetada. Quan a tothom se li demana moderació salarial o la rebaixa dels preus del cistell de la compra, al sector energètic se li permet forrar-se amb un servei del qual es difícil, per no dir impossible, prescindir. També acabem l'any sense solucions exemplars en el cas Millet. Diferents cops m'he queixat de l'exageració en els controls i inspeccions que tenim el sector agrari. Nosaltres, que no rebem més que escorrialles, sempre som (almenys això ens dóna a entendre l'administració) presumptament malfactors, totalment a la inversa del que es fa amb els grans receptors d'ajuda pública. En aquests últims temps he pensat que si els pagesos en lloc de formar sindicats haguéssim fet fundacions, hauríem rebut molts de diners, i més de quatre, en lloc d'estomacar-nos, ens haurien fet la pilota. Potser fins i tot si en els múltiples àpats que aquests organismes duen a terme s'haguessin consumit productes nostres, hauríem aconseguit revalorar-los. Tot plegat em porta a la conclusió que alguna cosa ha de canviar molt substancialment i la societat civil organitzada, igual com passa amb les consultes sobiranistes, hi haurà de tenir un paper fonamental, perquè els partits polítics són esclaus dels resultats electorals o, encara pitjor, dels interessos localistes i partidistes. Si no, només ens cal mirar els verdancs que es fan amb el tema de les vegueries. Bon any nou.