Qui criminalitza què?

Fa unes mesos alguns ciutadans de Girona i diverses associacions de veïns van mostrar la seva preocupació per l’increment del turisme al Barri Vell de la ciutat i l’augment del nombre de pisos turístics. Plantejaven els problemes que això comportava per mantenir la vida del barri, amb la repercussió que ja té en els preus dels pisos de lloguer. Molts propietaris ja no busquen llogaters entre els gironins, sinó que miren cap al mercat turístic, amb les conseqüències que això comporta, amb una preocupació veïnal que continua i que s’ha escenificat amb domassos i pancartes en balcons i finestres, reivindicant més barri i menys pisos turístics. La resposta de l’Ajuntament gironí va ser de minimitzar el problema i acusar els qui protestaven de practicar la “turismofòbia”. Desconec si està catalogada en cap tractat mèdic, aquest tipus de fòbia, entenent que es tractaria d’una aversió apassionada, angoixosa o obsessiva, de caràcter patològic. En la cosa del llenguatge, no hi ha gaire mesura, ni seny, a l’hora d’utilitza les paraules.

Ara ja s’acusa aquells que qüestionen el model turístic actual de criminalitzar el turisme. Aquí la cosa ja passa del camp mèdic a l’àmbit del dret. Criminalitzar és qualificar de criminal (algú o alguna cosa). El que vol dir que, segons els defensors del model actual, els qui qüestionen com és gestiona la cosa turística, ho fan perquè consideren els turistes com uns criminals. La qual cosa es pot interpretar com que una part de la població entén les estadístiques sobre el creixement del turisme estranger com un increment del 9,7% de la criminalitat a Catalunya amb 2.029.711 turistes (o criminals). Potser que siguem més seriosos tots plegats. El turisme és la indústria més important del país i s’ha de cuidar, però no a qualsevol preu. Si el model actual de massificació grinyola i provoca enfrontaments, s’ha d’acceptar que cal fer-ne una revisió profunda i obrir un debat per trobar solucions satisfactòries per a totes les parts. No pot ser que es defensi a ultrança un model que amenaça la convivència, com tampoc pot ser que hi hagi actituds agressives, com les que s’han donat aquests darrers dies, perquè aleshores hi perdrem tots. I no continuem en l’espiral de qui la diu més grossa, qualificant de terrorisme aquelles formes de protesta que són condemnables. No donem munició als qui desitgen una Catalunya dividida i violenta.