Somnis

Una de les aventures més apassionants és endinsar-se en el món dels somnis, un element cabdal en la dimensió humana, tal com han reflectit els grans escriptors, filòsofs i científics al llarg de la història. Tots, absolutament tots, somiem de nit i també de dia, i és aquest probablement, el somni diürn, un dels motors més forts que tenim, perquè ens ajuda a prendre decisions, perquè ens fa caminar per atrapar els desitjos, perquè buscant allò que a vegades es qualifica d’utòpic, ens fa tirar endavant individual i col·lectivament.

Els somnis són un dels grans temes de la nostra vida i també ha estat i continua sent fonamental en el procés creatiu dels artistes. Com interpreten els somnis els creadors? En quin grau són rellevants per a la seva obra, quantes maneres distintes hi ha de portar el somni o els somnis a les arts? Hi ha dues obres literàries fonamentals que recullen la seva tradició i prevalença: Trajectoire du rêve (1938), d’André Breton, com a origen de la incursió de l’oníric i fantàstic en el món de l’art, i Sogni/Dreams (1999), de l’Hans Ulrich-Obrist i Francesco Bonami, com a constatació de la importància dels somnis en la contemporaneïtat, en el qual es recullen cent somnis d’artistes de màxima rellevància com la Marina Abramovic, Roni Horn i Damien Hirst. Amb l’objectiu que fructifiquin els somnis, també en les arts, és vital tot el talent i tot l’entusiasme per promoure la cultura fent exposicions, llibres, cançons, obres de teatre, pel·lícules que ens sacsegin, que ens emocionin, que desitgem gaudir i admirar. I alhora, és altament rellevant continuar interpretant peces històriques que ens captiven, trobar-hi noves lectures, sorprendre’ns i preguntar-nos com ens interpel·len avui. Així, constatant-ne la importància, també se n’evidencia la vigència, l’actualitat. En les arts i en totes les facetes el somni és un far d’energia i d’esperança, tot i que també pot ser-ho de frustració si no es reuneixen els elements necessaris per atènyer-los. Però si som capaços de somiar i lluitar pel que somiem, aglutinar allò que cal per impulsar-nos, la força sol ser exponencial, majúscula. Exacte, la fe mou muntanyes.

Indiscutiblement, somiem i somiarem, perquè els nostres somnis són infinits, perquè volem que la imaginació i la creativitat ens atrapi. És imprescindible que somiem nous somnis, compartir-los i desenvolupar projectes que ens facin bategar i ens omplin l’ànima. I sí, el més gran dels nostres somnis és fer-los possibles, celebrar el camí i allò que hem après i, tot seguit, somiar-ne de nous incansablement, perquè sempre cal anar més lluny. No falla, on arriba la nostra imaginació, algun dia hi podem arribar nosaltres.