Clàusules socials a Eulen

Eulen, l’empresa que gestiona la seguretat a l’aeroport del Prat, s’ofereix sempre més barata que la resta. Gratant en l’empresa a qui Aena concedeix el servei a l’aeroport s’ha comprovat que és especialista a oferir serveis més assequibles en tota mena de concursos públics. No escatima la polèmica, com en el cas del centre d’atenció primària (CAP) de l’Escala, que Salut va concedir a Eulen en privatitzar-lo perquè era l’oferta més barata. Després ja es contractarà el personal per al que calgui fer (seguretat, atenció primària, neteja...). En el cas de l’Escala, Salut va haver de fer enrere la concessió, que havia deixat fora alguna fundació sanitària empordanesa, per exemple, perquè Eulen rebentava preus de concessió. Era un cas clar de desarrelament de les empreses que ofereixen un servei públic i concessió a una corporació que tan aviat gestiona un servei com un altre.

El president de Creu Roja, Enric Morist, reflexionava encertadament a Twitter sobre els serveis públics concedits a empreses. Recordava que cassos com el d’Eulen no serien generalitzats si les administracions introduïssin –ja comencen a fer-ho– clàusules socials en els contractes públics. Que les concessionàries pertanyin al territori on es presta el servei, o que acreditin experiència en aquell àmbit encara que siguin més modestes en facturació, o que facilitin la conciliació... Si no, les grans empreses de serveis sempre guanyen els concursos abaratint el preu pel servei que prestaran, encara que sigui collant proveïdors.

Altres episodis de contractació de serveis, com el de la recollida de brossa de Badalona en què l’Ajuntament acusa Fomento de Construcciones y Contratas de falsejar el reciclatge, posen de manifest la necessitat de no concedir només al millor postor. Algunes corporacions s’acaben fent tan grans i acumulen tanta influència que superen la que pugui tenir l’administració contractadora. Per això alguns ajuntaments es plantegen recuperar la gestió de l’aigua, i potser d’altres serveis, aviat.