Vuits i nous
Unanimitats Peiró
Doncs sí, el 24 de juliol ens vam reunir al cementiri de Mataró per recordar al peu del nínxol de Joan Peiró que a dos quarts de sis de la tarda d’aquell dia, l’any 1942, el líder anarcosindicalista havia estat afusellat a Paterna després d’un procés “sumaríssim” de dos anys i d’haver-se reiteradament negat a passar-se al sindicat franquista tal com el règim li havia sol·licitat, a còpia de tortures, un cop la Gestapo l’havia retornat a Espanya des de l’exili francès.
Hi havia gent, alguns acomodats en cadires, i altres drets, a l’ombra dels xiprers que, com els pins, fan més intensa la calor. Hi vaig veure arribar Joan Coscubiela. Em va dir: “Vinc a retre homenatge al meu admiradíssim Joan Peiró.” Va afegir: “Si visqués ara, es definiria en contra del referèndum que el govern de la Generalitat convoca i ja veuríem què en dirien alguns dels que l’abonen.” Vaig veure entrar també la diputada al Congrés de Madrid pel PDeCAT Míriam Nogueras. Està vinculada a Mataró però no se l’hi veu mai. Viu a Cardedeu, al Vallès Oriental. Em va saludar. Un de la seva comitiva que enarborava una estelada em va confiar: “No tolerarem que Peiró sigui patrimoni exclusiu de l’esquerra.” Un altre del mateix seguici em va dir més tard: “Treballem perquè la Míriam sigui la pròxima alcaldessa de Mataró.” El PDeCAT local està escindit. Un sector vol desplaçar l’últim cap de llista, Joaquim Fernández, tinent d’alcalde que governa amb el PSC. La que li vol usurpar el càrrec, dona de bona presència que vestia una jaqueta d’un blau elèctric, es va situar en lloc molt visible entre els concurrents.
Passaven de dos quarts de sis, i l’acte no començava. Un amic del PSC, organitzador actiu de l’homenatge, em va informar: “Esperem l’arribada de la presidenta de mig Parlament.” L’al·ludida, Carme Forcadell, va arribar, i l’acte va començar. Molts oradors van celebrar que la figura de Joan Peiró concités tanta unanimitat i germanor.
No es van fer visibles, és clar, els de Germinans Germinabit, una publicació digital ultracatòlica més papista que el papa i més cardenalícia que Omella que per molt que els seus responsables fingeixin que és d’abast estatal té la matriu i el pes de la redacció a Mataró. Contra la documentació aportada per Josep Benet i altres historiadors, Germinans Germinabit afirma que Peiró va estat al darrere de l’assassinat de Josep Samsó, rector de la parròquia de Santa Maria, per part de la FAI. Un dels oradors de l’acte va recordar que en el judici es van presentar vint-i-vuit testimonis, tots favorables a Peiró. Molts, eren de dretes i de “missa”. Els autors de Germinans Germinabit, entre ells algun capellà, haurien estat l’excepció: haurien exercit de testimonis de càrrec. La sentència, però, ja estava dictada. La valoren correcta?