Els del no al referèndum

Sí, potser va ser una temeritat o una precipitació emprendre el camí de la independència sense comptar prèviament amb la companyia dels grans empresaris, dels grans sindicats, de La Vanguardia, d’Eduardo Mendoza, de Joan Manuel Serrat... De Raimon... Uns callen. Uns altres signen manifestos o es manifesten contra el referèndum. Per què contra el referèndum, si és la concessió que se’ls serveix perquè votin que no, si volen una solució diferent a la independència? Des que el procés es va engegar, no hem rebut de l’Estat espanyol cap proposta de solució, sinó més aviat menyspreus i fins i tot humiliacions, i quan dic Estat parlo del govern que l’administra, de la lleial oposició i de tots els organismes que el conformen. Diuen que aquesta actitud ha treballat a favor de l’ampliació del contingent independentista. No ho sé. Ja ho veurem el dia primer d’octubre, si és que el referèndum s’arriba a fer o ofereix garanties comptables. Diuen els repatanis més amunt citats que no n’oferirà o que no s’arribarà a fer. Responsabilitat seva, en part: si comptéssim amb el seu suport i la seguretat del seu no l’Estat potser no accediria a la consulta però s’ho miraria amb més respecte. Que no són tan influents? El president espanyol ha dit que el dos d’octubre servirà una oferta a Catalunya. El dos d’octubre? Que potser dona per fet que el dia abans haurà passat la cosa que ell mateix diu que no haurà passat? L’oferta, ha avançat, serà de caient econòmic: inversions, etcètera. Fa uns mesos ja va “desembarcar” a Catalunya amb esquers i xarxes semblants, d’aplicació immediata. No se n’ha aplicat cap. Per a alguns, l’acumulació d’enganys i el quedar curt respecte a les demandes de Catalunya, que no es limiten al vil metall, ja justifiquen el “nosaltres sols”. Per a uns altres no. Molt bé, que ho diguin en el referèndum. No faig trampa: entenc que votar negativament no suposa, per a molts, una adhesió a la política del govern espanyol. Uns s’inclinen per reforçar l’autonomia, uns altres pel model federal, uns altres per la reforma de la Constitució... El triomf del no al referèndum podria ser llegit com un no, també, a la situació actual. A condició que el referèndum sigui un èxit de participació, és clar. L’Estat per aquest motiu el vol impedir: perquè li trenca els esquemes centralistes que es van fer evidents amb la sentència de l’Estatut que ens ha conduït aquí. Els grans empresaris, els sindicats, La Vanguardia o Serrat entenen que la situació és insostenible o, per fer-ho suau, no és la ideal. Saben també que ni que el dia primer d’octubre surti el no, el conflicte o el “problema” subsistirà. Que abonin el referèndum, ja no dic el sí, perquè el dia dos l’Estat tingui alguna cosa més profunda per oferir, o oferir-los.