Bada el Barça?

Cada principi de temporada, algú de la redacció d’aquest diari anuncia que deixa de ser del Barça. Que n’està tip, d’un club que s’havia omplert la boca amb uns valors que ha anat perdent pel camí. No es tracta només que es guanyin menys títols o que es vagi aigualint la proposta futbolística (que també) sinó que l’estratègia de l’entitat es fa difícil de pair. La compra de Paulinho per 40 milions, un mig centre de gairebé 30 anys que ve de la lliga xinesa quan Dani Alves se’n va anar amb la carta de llibertat a la mateixa edat no té ni cap ni peus. Que bada, el Barça? L’anunci del fitxatge l’endemà de la desfeta a casa davant del Madrid és infantil i previsible. Això ja ho feia el Núñez! El club argumenta la compra dient que Paulinho és un futbolista com Bakero, que feia feina fosca. Però, quina credibilitat té un club que engega Samper de la forma com ho fa fet? On són els cracs fitxats per una directiva que s’ha gastat prop de 150 milions d’euros en centrecampistes en les últimes cinc temporades dels quals només se salva Rakitic? Els que ens saben aposten que avui, dia de partit complicat contra el Madrid, s’anunciarà el fitxatge de Coutinho o Dembélé. A veure! Ara bé, si l’estratègia no és l’adequada, per què no es canvia per molts interessos encreuats i amagats que hi hagi? Si fins i tot algú com Trump rectifica i condemna la violència dels neonazis de Virgínia, per què a la junta blaugrana li costa tant redreçar el rumb?