Cor encongit, cap despert

Les manifestacions contra el terrorisme que el passat cap de setmana es van fer a Cambrils, Ripoll i Barcelona han estat carregades d’emoció. Ho vam veure en les diferents expressions públiques de dolor i contrició de les diferents comunitats islàmiques, avergonyides per les barbaritats que es fan en el seu nom. En el rostre dels familiars de les víctimes, que han escollit el bàndol de la serenitat i no el dels incendiaris que es refugien a les xarxes socials i als mitjans de comunicació d’ADN revengista. En els actes espontanis dels ciutadans agraint als Mossos d’Esquadra i als serveis d’emergència la seva actuació. I en l’actitud de la gran majoria dels manifestants, que varen demostrar tenir el cap prou despert perquè l’encongiment de cor provocat per les accions terroristes no hagi estat cap fre per mostrar els sentiments del país ni per denunciar la hipocresia.

Hipocresia dels que es posen al capdavant de les manifestacions bo i mantenir la principal força de seguretat de Catalunya al marge de les decisions sobre la lluita antiterrorista. Dels que diuen que venen a defensar la democràcia quan no accepten que els catalans l’exercim. Dels que venen a defensar la igualtat presidits per un càrrec nobiliari anacrònic que converteix els ciutadans lliures en súbdits tutelats. Dels que diuen defensar la pau mentre venen armes, i la llibertat mentre alimenten mitjans de comunicació que només la practiquen per mentir.