‘Si vis pacem, para bellum’

Tant la dana que l’octu­bre pas­sat va arra­sar l’Horta Sud de València, com els con­fi­na­ments per la pandèmia de la covid, com la nevada que va caure a bona part de Cata­lu­nya fa 15 anys, ens hau­rien de recor­dar que no són anecdòtics cap dels mate­ri­als ni dels comes­ti­bles que ara la UE reco­mana tenir en un kit d’emergència. No fa falta fer-hi esca­ra­falls, ni bro­mes, ni caure en el dra­ma­tisme d’augu­rar catàstro­fes bèl·liques quan les de caràcter natu­ral ja ens tenen prou escar­men­tats, tant per la seva inclemència com per la impre­visió dels res­pon­sa­bles de veure-les venir i d’ate­nuar-ne els danys. Només per això, aquest kit sem­pre serà pràctic. Però ara mateix ja ha estat molt útil per fer cap­bus­sar la ciu­ta­da­nia euro­pea en el procés de res­pon­sa­bi­lit­zació que la UE ha d’empren­dre per assu­mir la seva pròpia defensa con­junta i per obrir pas al suport democràtic que neces­si­ten les deci­si­ons que han de pren­dre els res­pec­tius estats. La UE tenia pen­dent de fer-se càrrec d’aquesta res­pon­sa­bi­li­tat i tant l’acti­tud bel·lige­rant de Rússia a Ucraïna com el tomb que Donald Trump ha donat a la política inter­na­ci­o­nal dels EUA n’han aca­bat de pre­ci­pi­tar la urgència. El repte és d’una gran mag­ni­tud, molt més trans­cen­dent que la pres­su­postària, perquè de diners per a aquesta matèria sem­pre en sur­ten d’una banda o l’altra. En canvi, subs­ti­tuir 27 sis­te­mes de defensa esta­tals per un de comú sig­ni­fica entrar direc­ta­ment a ero­si­o­nar les essències de 27 patri­o­tis­mes mili­ta­rit­zats, i això ja no és tan sen­zill. Als cata­lans, defen­sors sense recança d’una Europa gran i veri­ta­ble­ment democràtica –aquí també hi ha molta feina per fer–, i vícti­mes secu­lars de la impo­sició armada del naci­o­na­lisme espa­nyol, ens interessa obser­var de molt a la vora aquest procés de trans­for­mació i empènyer els nos­tres repre­sen­tants a con­tri­buir-hi perquè, si surt bé, res­pi­ra­rem millor i més segurs.