La millor campanya

Hi ha una cosa que és insuperable fins i tot per a la millor campanya d’imatge: fer bé el que s’ha de fer. També és una manera insuperable de resistir la campanya de desprestigi més agressiva. Afortunadament per als catalans, el govern de la Generalitat està fent bé el que li toca fer, que són moltes coses més enllà del compliment electoral sobre el procés independentista.

Aquesta és la realitat que hi ha sota el núvol tòxic de les campanyes de desprestigi orquestrades des de la part superficial dels poders de l’Estat i des de les clavegueres. L’última és aquesta en què els mitjans de comunicació de sempre i alguns de recentment incorporats pretenen crear el relat que la negligència del govern català i dels Mossos d’Esquadra en particular van fer que no s’evités la mortaldat causada per l’atemptat a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, gairebé que en van ser els instigadors. Poc els importa la poca veracitat dels documents divulgats per El Periódico o les contradiccions en els fets que apunten, com ara que els Mossos tindrien una fluida relació amb la CIA però en canvi no poden accedir a l’Europol, per decisió del govern espanyol, per cert.

El modus operandi dels poders de l’Estat en el cas dels atemptats és el mateix que el que es va aplicar en la vaga dels treballadors d’Eulen a l’aeroport del Prat. En aquest cas, el govern de Rajoy va esperar uns dies a intervenir per esperar que la Generalitat (que va afrontar el problema per responsabilitat en un equipament de responsabilitat estatal) fracassés en la feina de mediació. Llavors van aparèixer el subdelegat i el ministre per arreglar el que els inútils de la Generalitat no havien sabut arreglar. Però ells tampoc se’n van sortir i finalment l’àrbitre que van nomenar ha imposat un laude que és calcat a la proposta de la Generalitat per resoldre el conflicte.

En les primeres hores després dels atemptats el govern estatal també va esperar el fracàs de la Generalitat i els Mossos. Es va trobar amb tot el contrari. Dins la desgràcia del cas, ho van fer bé. Molt bé. Com s’ha elogiat des de tot el món excepte Madrid, amb el que ja sabem què significa Madrid.

Sort que el govern de Puigdemont ho està fent bé. En les situacions de crisi i en la gestió ordinària. Estem, per exemple, en moments de rècord d’inversió estrangera i d’exportacions. I en qüestions més intangibles però no per això menys importants també. Com ara les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura, cosa que a la resta de l’Estat no és una prioritat per al PP.

Repeteixo: no hi ha cap campanya més bona que fer les coses fen fetes. I el resultat l’hem de veure en les urnes de l’1-O, que és el que els fa por.