Trapero

Quan era petit, un company de col·legi em va dir: “M’agradaria que a casa teva es calés foc perquè jo llavors em faria bomber i vindria a rescatar la teva germana.” Mig en broma, he escoltat aquests dies senyores a les quals no els faria res que el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, barbat, musculat i uniformat, les tragués d’una situació de compromís. Ha nascut un heroi, des que va culminar amb èxit l’operació contra la cèl·lula terrorista que va matar i ferir vianants a la Rambla de Barcelona i a Cambrils i que pretenia atemptar contra punts de prestigi mundial. La gent ha corregut a observar-li la biografia. Nascut i crescut a Santa Coloma de Gramenet. Un “xarnego”, segons els que no han passat de les novel·les de Juan Marsé situades als anys seixanta i setanta i ignoren el “Catalunya, un sol poble”, consigna del PSUC adoptada per tots els partits catalans i pels governs de la Generalitat de Jordi Pujol, Pasqual Maragall o José Montilla. José Montilla: un altre “xarnego”? País admirable, i per a alguns inquietant, el que situa en llocs d’alta responsabilitat persones amb cognom que no es remunta a quatre-cents anys.

Santa Coloma de Gramenet: la ciutat que per iniciativa dels propis pares, tots d’origen immigrant, va acollir per primer cop una escola que practicava la immersió lingüística. Trapero, que ens podem imaginar que en va ser alumne, usa un català molt bo. A un periodista estranger que se’n va anar perquè no va admetre que fes una conferència de premsa en català li va dir una frase que s’ha fet famosa i s’ha arribat a estampar a les samarretes: “Bueno, pues molt bé, pues adiós.” Aquest “pues”, aquest “bueno”, aquest “adiós“, dits amb l’accent de Trapero, són catalans, són el català de Barcelona i la seva àrea metropolitana i devien ser els de Josep M. de Sagarra quan estiuejava a Santa Coloma de Gramenet abans de Fabra i abans de la immigració.

No han suportat que la seva operació tingués èxit ni que digui l’expeditiu adiós en comptes del matisat, genuí i retornable hasta luego, i li han tirat a sobre la Guàrdia Civil, la Policía Nacional, la CIA i la premsa de Madrid i també alguna d’aquí. Han tolerat encara menys que fins i tot els grups socials més refractaris a la policia i els seus mètodes fessin costat als Mossos a través seu en aquesta circumstància. A veure si amb tantes unanimitats tenim un president de Catalunya Trapero. Macià havia estat oficial de l’exèrcit espanyol.

Volen investigar si Trapero i els seus mossos van cometre errors. Home, sempre hi ha fallades en les situacions impressionants. Parlem d’herois, no de déus, adiós, i per això ens els estimem humanament i volem que siguin els que ens vinguin a salvar.