Monarquia

Con­fesso que jo vaig votar a favor de la Cons­ti­tució de desem­bre del 1978. I vaig pre­di­car, en el vell estil PSUC, per les perifèries urba­nes per esti­mu­lar a votar sí. Un dels punts que em des­as­sos­se­ga­ven era el de la reins­tau­ració de la monar­quia, a favor d’algú que Franco havia desig­nat. Ales­ho­res, però, San­ti­ago Car­ri­llo ens sem­blava encara una per­sona política­ment honesta i fèiem nos­tre el seu dis­curs: “El dilema no és entre monar­quia i república... sinó entre democràcia i dic­ta­dura.” M’adono que el text de la CE ni esmenta, al seu preàmbul, tot això de la monar­quia, que només apa­reix, per pri­mer cop, al punt 1.3: “La forma política de l’Estat espa­nyol és la monar­quia par­la­mentària.” I li dedica el títol II, arti­cles 56 i següents: “De la corona.” Doncs bé: han pas­sat 39 anys de tot allò i crec que ja és hora de plan­te­jar la revisió de tot això de la monar­quia, en el con­text del que lle­gim a l’esmen­tat preàmbul. Resulta tan anacrònica la figura del rei! Més que en la vida quo­ti­di­ana, tinc la impressió que només resulta indis­pen­sa­ble per a la revista Hola i simi­lars. El títol X de l’esmen­tada Carta Magna pre­veu meca­nis­mes –ep!, cons­ti­tu­ci­o­nals– per refor­mar-la, la Cons­ti­tució. Meca­nis­mes força enre­ves­sats però legítims. ¿No seria hora de posar fil a l’agu­lla i d’alli­be­rar el país de la monar­quia, com a pas previ per a la recu­pe­ració de la república, anul·lada per un cop d’estat il·legítim? Entenc que és cada cop més urgent fer peda­go­gia i fer comp­tes per expli­car com avançaria el país, i quants recur­sos d’ús dubtós s’estal­vi­a­rien ciu­ta­da­nes i ciu­ta­dans si la Casa Reial passés a ser un lloc, admi­nis­trat per les comu­ni­tats autònomes cor­res­po­nents, de pere­gri­nació per a nostàlgics.